Serra de Godall. Zona Ventalles


1 d’agost de 2017

Des de qualsevol indret de la comarca, sempre podem albirar la Serra del Montsià. És el nostre punt de referència. A  la part de ponent del Montsià hi ha la foia d’Ulldecona, un petit ressalt muntanyós, i a l’altre costat l’extensa plana de la Galera que de sobte s’aixeca per formar el massís del Port

Tot i la seva modèstia, avui vull centrar l’atenció, un altre cop, en aquest petit ressalt muntanyós que comentava: La Serra de Godall. Amb tant sols 400 metres d’alçada,  amb una vegetació bàsicament arbustiva, amb la forta humanització que l’ha condicionat: explotacions agràries i d’extracció de marbre del sòl... fan a primer cop d’ull que tingui una aparença molt humil respecte al proper Montsià o a l’imponent Port.

Cova Mingola 

Però com en moltes coses a la vida, “al pot menut hi ha la bona confitura”, i amb temps i ganes podem descobrir els petits i grans tresors que amaga la serra. Grans com l’Ermita de la Pietat, i els abrics on es conserven una excel·lent mostra de pintures rupestres d’art llevantí, que han estat declarades com a patrimoni Mundial per la UNESCO, o les Oliveres Mil·lenàries que trobem a la finca de l’Arion, al vessant sud-oest...

Però tot i no sortir als mitjans de comunicació, també amaga petits tresors, que la gent que ens estimem la muntanya sabem apreciar: coves i balmes, fonts, masos, barraques, corrals, restes de poblaments Ibers... Pinzellades de la nostra història i petjades dels nostres avantpassats que van poblar i treballar la serra, i que és de justícia reivindicar la seva importància... abans que acaben de desaparèixer del tot.

Es per això que en aquesta entrada vull encetar un nou escenari a “Senderes”, i convidar-vos a visitar-la, descobrir-la, respectar-la i estimar-la: La Serra de Godall. Podeu trobar altres itineraris a l’etiqueta corresponent de la columna de la dreta.

Zona de les Ventalles.

Aproximació: Cal arribar fins a la barriada de les Ventalles, que pertany al municipi d’Ulldecona, al mig de la serra pel seu vessant que cau a la Foia. Accedim per la carretera C-101, a mig camí entre Santa Bàrbara i Ulldecona. Millor pujar al petit poble pel primer entrador que trobem venint de la part de Freginals.

Dificultat: Fàcil
Desnivell: uns 700m. acumulats.
Durada: 13,5 Km. Unes 4 h.

Itinerari: Un cop a les Ventalles deixem el cotxe a l’entrada del poble. Veurem en primer terme l’església de Sant Joan Baptista, d’estil romànic i de transició cap al gòtic, construïda al S XIII. Un dels edificis religiosos més antics conservats de la comarca i el més notable d'entre totes les esglésies menors fetes pel Temple i l'Hospital a les Terres de l’Ebre. 

Sant Joan Baptista, les Ventalles


Remuntem el carrer que puja per davant l’esglèsia,  que de seguida s’acaba al davant d’un antic corral I d’un pou d’aigua. Per l’esquerra I en pujada, surt un sender que hem de remuntar fins al capdamunt d’una petita collada. Estem a la carena de la serreta de les Cantarelles, que es troba separada per una petita vall, paral·lela a la pròpia serra de Godall. Des del coll tenim una magnífica vista de les Ventalles, la Foia i el Montsià, amb el barranc de l’Astor al davant.

Coll de la serreta de Cantarelles


El sender gira a la dreta I va carenejant pel costat de ponent de la serreta, per anar a morir a un encreuament de senders al fons de la petita vall: recte cap al nord-est el camí ens portaria al Povets-Llibreres, amb moltes finques d’oliveres i garrofers ben treballats, a la nostra esquena la zona de les Palometes, a l’esquerra remunta un sender cap a la Mola. Però agafem un petit corriol poc marcat que puja en diagonal per anar a trobar un vell corral abandonat, adossat a una petita balma de roca, que amaga la cova Mingola, o de Mançanera, ja dins el terme municipal de Freginals. Hem d’entrar dins la vella corralissa i al darrera d’unes figueres trobem la boca de la balma. Refugi de pastors i ramats, en altres temps, i en l’actualitat recer de les bestioles que l’habiten, la cova, tot i que poc profunda, ens ofereix unes grans columnes a la part central i nombroses formacions per les seves parets. 







El més assenyat és tornar enrere cap a l’encreuament de camins esmentat, per remuntar cap a la Mola, però un cop més, l’afany per descobrir els secrets de les nostres serres, ens porta a anar a buscar una antiga caseta assolada a la part nord del mateix vessant d’on ens trobem, degut a que a la topografia de l’ICC, marca erròniament la cova de Mançanera en aquest indret. Volia descartar la possible presència d’una altra cavitat.

Cingles del Palleret


Des de les restes de la caseta, sense sender però seguint el sentit comú i els nombrosos viaranys dels porcs senglars que solquen les nostres serres, remuntem de cara a la Mola per anar a trobar el sender que recorre tota la serra de Godall per aquest vessant de la Foia. Un cop al sender l’agafem en direcció nord-est, cap a la zona anomenada Lo Palleret. Arribats a aquesta zona molt propera als terrenys cultivats d’oliveres que ens queden a l’esquerra, deixem el sender i remuntem els pocs metres que ens separen de les finques conreades. Trobem la pista d’accés a les finques del Palleret que ve del sud-oest, per la carena i seguim el camí. Als pocs metres trobem a l’esquerra una petita bassa d’argila, terreny de joc dels senglars, quasi eixuta per la insistent manca de pluja... al davant ja tenim el cim de la serra de Godall, La Mola. De tant sols 400 metres i pràcticament tota conreada pel treball tossut i necessari dels nostres avantpassats de guanyar metres al monte i la “malea”, per la subsistència de les seves famílies. Admirable!

Bassa d'argila al Palleret 

Caseta a la Mola

Mola de Godall

Corralissa de la Mola


Pugem per pistes fins al capdamunt de la Mola per fer el Cim de de Serra de Godall, com ha d’èsser. Una caseta de camp, que sembla que volen reconstruir, ens dóna la benvinguda. Baixem pel costat oposat de la Mola per camins que menen cap a la Roca Alta i Godall. Trobem un sender que ens hi porta, amb restes d’haver estat una important via de comunicació entre els pobles o les explotacions mineres i agrícoles de la serra. Una raconada curiosa, de roca ferruginosa, ens surt al pas al mig d’una zona de sender empedrat.

curioses formacions al cingle


A una corba decidida a la dreta deixem el sender i resseguim la carena, per terreny perdut i molt descompost fins a una punta de serra, anomenada el Castell dels Moros, on s’han localitzat restes iberes i d’una torre romana fortificada. Una zona abancalada damunt del barranc de la Caldera, excel·lent mirador del poble de  Godall. Uns antics masets adossats també ens parlen de la presència humana més propera. La pedra en sec de casetes i marges ens conta històries d’altres temps.

Mas al Castell dels Moros

Roca Alta i Godall

jaciment iber al Castell dels Moros

Mas al Castell dels Moros

Barranc de la Caldera


Refem el camí que ens ha portat al Castell i tornem pel mateix sender, al caient sud de la Mola. Allà trobem una altra mostra de l’aprofitament de la serra: les restes d’una mina de carbó, que es va instaurar cap als anys 40 del segle passat, sembla ser que sense massa impacte econòmic. 

Mina de carbó



El camí ens porta un altre cop a la carena de la serra, que seguim uns metres més endavant en direcció sud-oest per, arribats a una bifurcació del camí, prendre el ramal de llevant, que va voltant per l’esquerra unes extenses finques d’oliveres molt ben treballades. Quasi al final d’aquest ample camí veiem dins de finca un exemplar singular de barraca de pedra en sec, que sorprèn per les seves grans dimensions i l’amplada de les seves parets. Cal felicitar als actuals propietaris d’aquestes terres per l’excel·lent treball de manteniment de la barraca i de tota la finca en general, fruit del treball i l’inqüestionable estima per la terra.

Barraca al Pla de Capdasens

Detall barraca


Retornem al mateix encreuament de pistes que hem trobat venint de la mina, per anar ara en direcció oposada, nord-est. Als pocs metres, marcada en una fita de pedres trobem la sendera que comença a davallar cap a les Ventalles. Deixem enrere les restes d’una altra caseta assolada, el sender que solca tota la serra de nord a sud, i uns metres més avall, un cop superada una feixa de cingles, trobem un sender que va un altre cop en direcció sud-oest i el seguim. Aviat ens porta a un collet de lloses de roca. El sender continua baixant en aquest punt, però ens aturem al coll, on trobem les restes d’un antic cocó excavat a la roca, i pugem al petit turonet que ens queda a l’esquerra. 

Caseta assolada al sender

Cocó de les Esquarterades


Una àmplia i arrodonida esplanada ens situa a la Necròpolis de les Esquarterades. Un jaciment ibèric on es van trobar una vintena de sepultures en urnes de ceràmica. En l’actualitat, suposo que per manca de pressupost el poblat segueix esperant l’excavació i estudi, d’un espai de dimensions semblants a la Moleta del Remei. Sembla increïble, en tant poc espai, a la nostra comarca, la quantitat de jaciments ibers que s’hi han trobat: St Jaume-Mas d’en Serra, La Ferradura, La Cogula, Castell d’Ulldecona, Castell de Godall, Les Esquarterades... les petjades els nostres avantpassats ilercavons.

Jaciment iber de les Esquarterades


Reprenem la baixada pel sender fins arribar a la falda de la serra, a tocar de la Foia. Sortim un moment dels antics camins de carro, per visitar, a la nostra dreta una antiga corralissa de grans dimensions: el Corral de Palometes. A un dels càrreus de la porta d’entrada al corral encara és visible el símbol de la Guarderia Rural d’aquesta zona. 

Corral de les Palometes

Guarderia rural


Seguim baixant fins a la carretera, ara ja en direcció a les Ventalles. Deixem l’ample camí que hi transcorre paral·lel, per fer la darrera visita de la jornada, a la nostra esquerra, s’aixeca el Mas de Bibiel. Edificació prou moderna, del segle passat, amb una façana molt treballada. 

Mas de Bibiel

Un sender a tocar ens portarà un altre cop al nostre destí: Les Ventalles. El petit poble, de pocs habitants, tocant a l’antic Camí Reial de Barcelona a València, on encara es respira un ambient autènticament rural, amb els pollastres passejant pel carrer, sota l’atenta mirada d’un gat a l’ampit d’una finestra.


Bona travessa!!



                      
Powered by Wikiloc

Fonts de la Barcina

1 de maig de 2017

El Port és fascinant. Fa més de 30 anys ja llegia encuriosit la Guia Itinerària dels Ports, dels germans Brull, editada el 1972, i em passava llargues hores resseguint i marcant els itineraris als plànols que l’acompanyaven. A cap se m’acumulaven topònims de noms prometedors: Rafalguerí, Retaule, Vallcaneres, Parrissal, Regatxol.... i tants i tants altres que en el meu imaginari, calia conèixer i “conquerir”, i trescar per aquelles sendes marcades en ratlletes roges intermitents damunt les corbes de nivell de color marró.
Al pas dels anys he fet realitat bona part d’aquells anhels, tot i que si he de ser sincer, encara tinc molta feina per fer. Vas descobrint, les imbricades teranyines de senders que el solquen i vas entenen les connexions entre diferents zones del Port... però en tornar a casa i repassar l’itinerari, descobreixes que has passat a tocar d’alguna cova, font, corral o mas que queda en la safata de “pendents”, per a una altra ocasió.

Bassis del Caragol

L’itinerari que us presento planteja una volta a partir de la font del Caragol, a mitja pujada per la carretera de Caro. Tots hi hem passat mil vegades, però la majoria desconeixem els racons que ens amaga. Us convido a fer una descoberta al voltant de la Barcina.

Aproximació: Accedim per la carretera de Caro des de Roquetes, fins a l’esplanada de la font del Caragol, on deixarem el cotxe.

Dificultat: Mitja/alta, degut a l’acumulació de desnivell en pocs quilometres i al fet d’anar, algun tram per senders molt perduts o inexistents.

Desnivell: 2010m. acumulats.

Durada: Unes 6 hores, 10’5Km aproximadament.

Itinerari: Mirant a la font del Caragol, a la seva esquerra surt un sender que cal seguir, i en pocs metres arribem a l’antiga pista que pujava a Caro. 

Font del Caragol

Inici sender

La seguim, pujant i després del primer revolt fort a la dreta trobem els Bassis, un de fusta i un d’obra, que recullen la poca aigua que sorgeix de la raconada que hi ha enfront. 

Bassis del Caragol

Seguim remuntant la pista dos revolts més, un a esquerra i al següent a la dreta, agafem un sender que hi surt. Pocs metres més avant trobem a la dreta una petita balma arrecerada, un sopluig d’emergència! Enfront i a l'altra banda del barranc, s'aixeca alterosa la Punta del Farrúbio.

Punta del Farrúbio

Cova dels Bassis

Seguim el sender en pujada, que comença a fer-se forta. Es tracta de la Canal dels Bassis, que de fer-la en neu o gel hauríem de tirar de grampons i piolets, per que us feu una idea del desnivell, en alguns trams. Pels qui vulgueu seguir la ruta us aconsello remuntar-la fins al coll. Jo vaig triar una altra opció, que a nivell pràctic és bastant pitjor.
La senda, abans de la Canal pròpiament dita es bifurca, esquerra: Canal, dreta: Coll de la Fortalesa. Jo vaig triar aquest coll per allò que comentava al començament: la Fortalesa, tot un símbol del barranc de Farrúbio, la volia tenir a tocar.

Mola del Racó dels Degotalls i a l'horitzó, el Montsià

Barranc de la Vall del Pastor

Un cop al coll, ja veiem a l’altre vessant bona part dels objectius del dia. Mirant cap a la mar, el Montsià i el delta, al peus, la Vall del Pastor, la mola del Racó dels Degotalls, més enllà treu el cap la Mola Castellona i cap a l’oest, coronant l’escena, la Roca dels Tres Quarts, i per damunt la Barcina. Som-hi!

Sense sender, remunto cap al Coll de la Canal pel vessant de la Vall del Pastor, per terreny força descompost. Un cop al coll, retrobo el sender que puja directíssim dels Bassis i el segueixo en direcció sud. Uns metres més enllà deixo a la dreta en sender que remunta fins al Pas de la Barcina. Un altra fita mítica que haurà d’esperar per una altra ocasió. 


Sender al Pas de la Barcina

Seguim ara baixant una mica, fins al primer dels objectius del dia: La font del Gel. Enganxada a la paret, la roca recoberta de molsa i fenàs regalima una aigua fresquíssima fins a un bidó encastat al peu de la roca. Sembla que l’antic bassi es va trencar i el van recuperar en mig bidó de plàstic, que trenca molt l’estètica del conjunt però que fa la funció, si més no, de recollir l’aigua i fer d’aveall dels habitants de la muntanya. La grata sorpresa ha estat trobar un bé de Déu de Pinguicula dertosensis, també coneguda com viola de font, un endemisme del Port, que són unes precioses floretes blaves i blanques, enganxades per tota la paret humida. Un espectacle!


Viola de font

Font del Gel

Seguim l’itinerari resseguint el sender en la mateixa direcció que portàvem. Prop encara de la font veiem les restes d’un antic clot de pega i a continuació una bifurcació. Si voleu fer l’itinerari més curt podeu seguir per la dreta, perquè ara uns proposo una forta baixada per visitar un parell de llocs, però tornem al mateix punt.


Clot de pega

Seguim per l’esquerra, en clara i forta baixada fent grans ziga-zagues per guanyar terreny. El sender tot i que bastant perdut es pot seguir en facilitat. Baixem cap al fons del barranc de la Vall del Pastor, per la seva part dreta, deixant a ma dreta grans cingles que ens allunyen de la cota que portàvem. A la cota 680, aproximadament, a la nostra dreta, sota un gran cingle, trobem la cova del Sapo. Una gran balma, que no entra gaire a la roca però que llueix algunes formacions. Seguim devallant uns metres més pel sender fins a trobar el següent objectiu: Els bassis de la Font del Sapo. Aneu en compte perquè estan una mica amagats per la vegetació abundant, per la humitat, però buits i bastant malmesos. Un cop feta la visita cal remuntar fort fins a l’encreuament, prop de la font del Gel., pel mateix camí que hem baixat.


Cova del Sapo

Font del Sapo

Cingles cap a la Vall del Pastor

Bifurcació Vall del Pastor


Ara seguim el ramal de sender que puja, mantenint-nos aproximadament a la mateixa cota de terreny durant bona estona, sempre en direcció sud-oest. Hem deixat la Vall del pastor i ara tenim a la nostra esquerra la capçalera del barranc de la Caramella. En front la Roca dels Tres Quarts i la Mola Castellona. Arribant a un barranc més tancat que ens obligarà a remuntar fort, passem a tocar d’un antic forn de calç a la dreta. Ara el sender puja fort pel llit del barranc fins a trobar una altra bifurcació, que agafarem per la dreta, anant el direcció oposada a la que portàvem però bastants metres més amunt.


Roca dels Tres Quarts i Mola Castellona

Surgència a la paret

Detall de la sendera

Forn de calç?

Estem a la cota 1000/1050m. a la zona anomenada, la Massanera. Passem a tocar una gran mola de Roca per la seva dreta, i un cop sortejada, el sender comença a enfilar-se suau cap amunt. Tocant d’unes grans roques trobarem el Bassi de Massanera, un llarg bassi de zinc que recull l’aigua que brota d’una petita coveta que hi ha entre les roques properes. Un lloc immillorable per fer una parada al camí, recuperar l’alè i les forces i gaudir de l’espectacular panoràmica que s’ens obre al davant: el delta, el Montsià, la Plana, lo nostre riu serpentejant cap al seu destí...


Barranc de la Caramella i el delta

Bassi de Massanera

Font de Massanera

El Montsià

Seguim en pujada, que aviat serà forteta, i anem a buscar, seguint algunes marques vermelles i alguna fita de pedres, un pas entre les roques que ens permetrà guanyar els darrers metres de desnivell i arribar a la carena de la Barcina. A l’encreuament, a la dreta baixaríem cap al Pas de la Barcina i el Portell, cap a l’esquerra, que seguim, cap al cim de la Barcina.


Encreuament a la Barcina

Les vistes des de la Barcina són: de 3600val la pena parar a badar una bona estona.





Emprenem la baixada. Des del cim mirem cap al sud-est, no hi ha sender evident, el que hi ha és una llarga cresta de roca pelada que cal seguir perdent ràpidament alçada, passant dels 1350m a uns 1200 aproximadament, on decantarem cap a la dreta del crestall de roca, buscant un pas marcat que ens permet davallar als peus del cingle d’aquest costat de cresta. Un cop baix i sota un gran cingle amb una immensa enramadora, a la sombreta de la balma, trobem la Font dels Cinc Sentits. Un altre dels topònims encisadors del Port que no desmereix gens el seu nom. Un regal per als sentits!


Font dels Cinc Sentits

Balma de la font

Des del mateix bassi seguim pel sender que surt en la mateixa direcció que portàvem per anar a trobar novament el crestall i començar a voltar-lo, en direcció nord-est. A la dreta ens surt a rebre un gran bolet de roca, que ens pot servir de fita. 


Bolet de roca

Ara el sender comença a davallar i serpentejar per els vessants boscosos del barranc, fins a trobar la bifurcació, que hores abans hem agafat per anar a la Massanera.
A partir d’aquí desfem el camí, ja conegut, passant novament per la font del Gel i retornant al Coll de la Canal. 


Roca Massanera

Vall del Pastor

Coll de la Canal

Ara sí,  sense més compliments a la Fortalesa, baixem directament. Al davant, però mooolt avall, la carretera del caragol, s’enfila cap al Portell. Compte amb la baixada, és...  espectacular.


Font del Caragol

Us aconsello fer la volta a la primavera, o després de fortes pluges, per assegurar-vos, trobar aigua i ufanor per tot el recorregut.

Salut i muntanya!!!

                       
Powered by Wikiloc