Mola del Moro i Mola Castellona

11 de setembre de 2016 

Us proposo una volta per dos dels cims més anomenats, però poc coneguts, de la part de llevant de Caro, als Ports. La volta ens portarà a visitar racons molt bonics i a "pujar" a les Moles del Moro i Castellona. Assenyalo el fet de pujar, perquè per accedir als dos cims s'ha de fer alguna grimpadeta, amb molt de compte. Al Pas de l'Escaleta, també haurem de grimpar en baixada, pel que es fa bastant aconsellable comptar amb alguna corda per a donar més seguretat als passos. 

Mola del Moro

Accés: A la carretera que puja fins al cim de Caro, al mateix punt on canvia de vessant Oest a Est, hi ha el Coll del Vicari. Es pot deixar el vehicle en un apartador, de poca capacitat, si es va amb més de dos cotxes es poden deixar a una corva molt tancada abans d'arribar al coll. 
Coll del Vicari

Dificultat: difícil, si es fa la pujada al cim de les dos Moles, si no,moderada.
Desnivell acumulat: 1200 m aprox.
Durada: Entre 5 i 6 hores.

Itinerari: Sortim del coll en clara baixada per bon sender, que ens portaria fins a la Caramella, a la base del Port. A una bifurcació senyalitzada trenquem a la dreta cap al Bassís de Caro, al fons d'un petit barranc trobarem el Forn de pega de la Pimpollada, on en altres temps es s'obtenia quitrà de la teia dels pins. Remuntem una mica i passat un petit coll entrem de ple a la capçalera del barranc de Desferracavalls, on trobem una altra bifurcació. Per la dreta, per un corriol perdedor podem anar al Coll de Pallers, per la Roca Contadora. 


El Montsià entre bromes.

Bifurcació al Bassis

Forn de pega de la Pimpollada

Bifurcació a la roca Contadora

Seguim el barranc aigües avall, entre grans blocs de pedra, que semblem despresos de les cingleres del cim de Caro, fins a la cota 970 aproximadament, on entre pins rojals i grans boixos trobem una de les perles de la jornada: el Bassis de Caro. Un dels racons màgics del Port, on dos grans troncs buidats recullen l'aigua que brolla de la roca, fins i tot en estius tant secs com el que acabem de passar. Un racó de pau on també gaudim d'un teix monumental, amb una soca espectacular als mateixos peus del bassis. 


Bassis de Caro

Teix del Bassis de Caro

Barranc de Desferracavalls

Un senderó ens pot portar també des d'aquí fins a la roca Contadora, nosaltres agafem el que va per l'esquerra del barranc, amb marques vermelles. En alguns punt aquest tram es fa perdedor, però si estem atents a les marques i a nombrosos mollonets de pedra, el camí ens menarà, entre faixes de roca, i algun tram fins i tot empedrat a bon port: la Cova i Font de Caro. Una gran bauma a un cingle, que devia ser recer dels ramats, i on a tocar d'una minsa font argilosa encara hi ha les restes del que devia ser una vella cabana de pastor en pedra en sec. Uns metres més endavant, apegats al cingle per l'esquerra, deixem el bassis de Cova Caro a ma dreta, uns metres més avall. 

Contraforts Desferracavalls

Roca Contadora

Camí empedrat

Font de Cova Caro

Cova Caro

El sender, ara més clar, arriba a un punt que davalla fort per la dreta, abans però és aconsellable arribar fins a un collet que ens queda enfront per gaudir d'una vista esplèndida de la Mola del Moro, als nostres peus. 
Baixem uns metres força empinats per la dreta del coll, per donar la volta a la base d'un cingle. Passem a tocar d'una singular agulla de roca i arribem al davant de la Mola, on hi ha un encreuament de senders. Superat un petit replà arribem davant d'un grau, l'unic que ens permet pujar a la rodona esplanada de la Mola del Moro. Compte amb el pujador, perquè tot i ser força fàcil, és també molt vertical. Una corda pot ser una ajuda per superar el pas a aquells que siguin una mica aprenssius a l'alçada. Tot just treure el cap a la gran plaça de la Mola, un potent xiulet em posa en alerta... un gran mascle de cabra amb una cornamenta espectacular em dóna la benvinguda al seu terreny. El lloc convida a una panoràmica de 360º, mirant de identificar tots els elements que ens envolten: Castell de l'Airosa i Roca Xapada, Pallers, Caro, Barcina, Mola Castellona, el Montsià... 


Castell de l'Airosa i Roca Xapada

Pany del Migdia a la Mola Castellona

Agulla de la Mola

Encreuament

Escletxa de la Mola del Moro

Grau de la Mola

L'amo de la Mola

Cim Mola del Moro


La Barcina

Tornem a l'encreuament i ara anem cap a la dreta, amb la Mola del Moro a l'esquena. El camí assenyalat ens porta per passos estratègics entre cingles i ens regala unes vistes fantàstiques de les dos Moles i del Barranc de la Geganta que els separa. Al mateix llit del barranc, en creuar-lo, trobem les restes d'un antic forn de calç. 
Tot i que uns metres més endavant, als peus de la cara sud de la Mola Castellona podriem trencar cap a l'esquerra per anar a trobar el coll, jo proposo donar la volta sencera a la Mola Castellona, per tal de gaudir més encara de la singularitat d'aquest cim, envoltat per tot arreu de grans cingles, tant sols aptes per a les cabres i els voltors, que em van vigilant mentre hi vaig donant la volta, en el sentit contrari a les agulles del rellotge. Al costat oest de la Mola trobem el punt més accessible que ens porta a un petit grau, que grimpant poden pujar i accedir a la part superior de la Mola Castellona. Ara la vista es pot perdre més al nord encara fins a la punta del Farrubio, i al sud la recentment visitada Mola de Moro, ens queda a una cota inferior.


Barranc de la Geganta

Forn de calç de la Geganta

Cim de la Mola Castellona i Caro

Cara nord Mola del Moro

Retornem al collet i seguim en direcció oest per passar per sobre d'una petita carena que ens aboca a un cingle. Cap a la part dreta, de cara a la Barcina que ens queda enfront veurem l'únic pas que ens permetrà baixar grimpant: l'Escaleta. Un cop superada tornem a estar a un encreuament, a la dreta i cap avall baixaríem cap a la Caramella, per l'esquerra cap a la Mola del Moro, enfront i fent pujada seguim el sender, ara molt marcat, cap a la capçalera del barranc de la Geganta que anem remuntant per la part dreta.


Mola Castellona

L'Escaleta

Forn de calç capçalera de la Geganta

Vistes de la Barcina

De camí al Coll del Vicari

Abans de passar, pel llit del barranc a la cara oposada del barranc veurem a la nostre esquerra una petita esplanada amb restes de mineral blanquinós: un altre antic forn de calç.
Ara per sender molt fressat anem guanyant terreny cap a l'esquerra, cap al punt de partida. Aviat tornem a creuar la bifurcació cap al Bassis que unes hores abans havíem agafat, després d'una pujada força pronunciada, i uns metres més endavant assolim novament el Coll del Vicari.
Una volta imprescindible per la cara de llevant de Caro. Ruta també per molt aconsellable per als afeccionats al Geocaching.


Bona Travessa!!


Powered by Wikiloc

GR 92 Etapa 31. Amposta- Sòl de Riu

El passat 20 de març es va inaugurar la modificació del traçat del GR 92, al seu pas per la comarca del Montsià. Concretament es tracta de l'etapa 31 que passa a transcòrrer pel camí de ronda que va des de Sant Carles de la Ràpita, a la desembocadura del riu Sénia a Sòl de Riu, al terme municipal d'Alcanar. D'aquesta manera l'anterior traçat que  creuava la serra del Montsià, passa a ser una variant del mateix GR.

Museu de la mar a la Ràpita


Dificultat: moderada, donada la llargada de l'etapa, uns 25 km.
Durada: unes 5h. 
Desnivell: pràcticament nul.
+ info: encara no consta la variació de l'itinerari a la web de la FEEC

Itinerari: seguim el mateix traçat de l'anterior tram, sempre a tocar del canal de navegació, entre Amposta i la Ràpita, fins a l'Enclusa, prop dels Ullals de Baltasar. 

L'Enclusa

Montsianell

Canal de navegació

Ullals de  Panxa

En aquest punt deixavem el canal i enfilavem per l'esquerra cap a la N 340 i directes a la serra. Ara el nou traçat ens porta uns 6 km més al mateix costat del canal fins a l'entrada de la Ràpita. Allà veurem les restes d'una enclusa del canal i la  recentment reconvertida "Casota", antiga duana per al control de mercaderies del canal, en el flamant Museu de la mar de l'Ebre. 

Ramats de bous

Barraca del delta

Enclusa de la Ràpita

Entrem a la Ràpita pel port pesquer, que deixem a l'esquerra i enfilem el passeig marítim fins al final. De camí passem pel costat del far. Allà on s'acava el passeig comença, arran de platja, el camí de ronda que ens portarà fins al nostre destí, sempre vora mar, entre petits penyassegats i tranquiles cales.

Port pesquer de la Ràpita

Far de la Ràpita

Penyassegats

Búnker del Codonyol

Platja dels Bobos

Platja del Codonyol

Camping Alfacs

Platja del Sota-Montsià

Serra de Montsià

Búnkers Martinenca

Búnkers Martinenca

Moll del ciment

Cementera

Platja de Maricel

Només un moment, a l'alçada de la cementera, passem a tocar de la N 340, un cop a la platja del "ciment", seguim el traçat del camí de ronda fins a les Cases d'Alcanar. Un preciós poblet mariner, que ha tingut la virtud de conservar la seva fesomia, ressistint els booms urbanístics d'altres poblacions i que encara conserva l'encant d'un petit poblet de costa. 


Port de les Cases

Esglèsia de les Cases

A la sortida de les Cases, sempre en direcció sud, emprenem la llarguíssima platja del Marjal, de còdols arrodonits, on les onades fan una música especial. Anem pel passeig marítim, fins al final, just davant d'un camping. Restes de búnkers i trinxeres ens acompanyen tot el camí, donat que l'entrada de la badia dels Alfacs va ser un punt estratègic a defensar.

El Marjal

curioses senyalitzacions

Búnkers del Marjal

A partir del camping la platja es transforma en petits penyassegats, que el mar obert, poc a poc va cisellant i guanyant metres a cada llevantada El camí discorre pel la vora, ben arranjada, fins a Sòl de Riu: la desembocadura del riu Sénia i la frontera natural entre Catalunya i el país valencià.
Recentment s'ha acondicionat la zona, donada la seva riquesa paisatgística i biològica.

Penyassegats Sòl de Riu

Riu Sénia

Sòl de Riu

A l'altra banda, al terme de Vinaròs, el GR segueix el seu camí, vora mar, cap al sud...


Bona travessa!!


Powered by Wikiloc