Cova de la Cantarella

25 de febrer de 2017


Aquesta cova ha estat un os dur de pelar. Feia més de 10 anys que li anava al darrera, i han calgut al menys 6 intents per trobar-la, La mala ubicació de la cova al mapa de Piolet, em va portar els primers anys a cercar molt lluny de la situació real. Més tard, gràcies a les indicacions de Joan Moisés vaig anar pentinant tota la zona en dura batalla amb la "malea", sempre armat en guants i tisores de podar, per obrir-me camí, cap a la base dels escarpats cingles de la zona.

Per fi, i gràcies a les indicacions de Joan, del guiatge expert de l'amic Antonio i la companyia del seu fill Pau, aconseguim la que per mi ha estat una de les fites més importants dels darrers anys al Montsià: localitzar la cova de la Cantarella, també coneguda com la cova del Test. 



M’imaginava, per unes fotos fetes fa almenys 20 anys, de Joan, una mena de forat no molt gran a la base d'un cingle... Ens han sorprès les dimensions de la cova, amb una gran sala plena de formacions malmeses pel pas dels anys i la gent, antigues colades fòssils, i la famosa Cantarella: un cul de càntir, situat a la part més fonda de la sala i mig enganxat a les pedres del terra per la pròpia formació calcària de l'aigua que en altres temps devia recollir, gota a gota, l'aigua que s'escolava del sostre, per tal de poder beure algun pastor de la serra. 



Aproximació: Pugem pel la Martinenca en busca del Mas de Lluco, un metres més amunt prenem el camí de la dreta, el Camí dels Bandolers en direcció nord i el seguim un quilòmetre aproximadament fins a un replà on es creuen diferents camins, podem deixar aquí el cotxe.


Dificultat: Alta! L'accés a la cova, com es pot deduir per la introducció que he fet, és molt difícil: per un terreny complicat. molt exposat en fort pendent, i per corriols de porc senglar... Compte si voleu provar de trobar-la. Fins al sender que va a la Font del Bassiol o a la cova de l'Hedra, és fàcil, i potser la sendera més "amable" per pujar a aquesta zona del Montsià, força feréstega. 

Desnivell: uns 700 m. acumulats
Durada: unes tres hores. 5’5km.


Itinerari: Des del cotxe prenem el camí que puja decidit cap a la serra. A la dreta del camí ample apareix un sender poc marcat que va cap al barranc de la nostra dreta, baixa al fons per creuar-lo i puja per l’altra banda. Davant tenim com a referència les restes del Mas de Vilero. 

Mas de Vilero

Seguim remuntant aquest caient de la lloma fins a ser al capdamunt. Ara el sender, perpendicular a la serra, planeja i puja seguint el crestall. A l’esquerra tenim el gran barranc del Bassiol i a la dreta el racó de les Ferreries on podem distingir, lluny, les restes del Mas del Llop o la caseta de Paletes. En suau pujada anem guanyant alçada. Pel crestall de la dreta distingim algunes cavitats, que algun dia aniré a investigar... 


El tram final s’enfila més decidit fins arribar a l’encreuament amb el sender que va a la font del Bassiol, a l’esquerra, o a la cova de l’Hedra, a la dreta. 

Al fons  del barranc del Bassiol, distingim el sostre de l’antic mas dels Bardins, completament col·lapsat per la vegetació. 

Mas dels Bardins


Uns petits narcisos  i algun lliri blau, ens indiquen que la serra reneix de l’hivern i ja té ganes de primavera.



El nostre objectiu el tenim enfront: al mateix crestall de la lloma per on hem pujat, s’eleven abruptes dos o tres faixes de cingles. Hem de guanyar la base del més alt. 

Cova de l'Hedra

Accés

Aquí comença la part realment complicada: no hi ha sender i la malesa ens barra el pas; només les traces de corriols de porcs senglars ens deixen petites escletxes entre el coscoll i les argelagues per remuntar. A la base del primer cingle cal anar per la dreta per salvar el primer esglaó. Un cop dalt, superem el segon anant per l’esquerra del ressalt, cara sud, on la vegetació més baixa ens permet avançar...
Un cop a la base del tercer, i més alt, cal tornar cap a la dreta per bordejar la base de roca i “emprendre” un flanqueig difícil entre arbusts molt alts i tancats d’arçot i coscoll cap a una clariana, al costat de quatre o cinc pins. A l’esquerra el cingle, a la dreta i a sota, ens queda la cova de l’hedra.
Cal fixar-se, mirant al cingle de la dreta, en un punt on el cingle perd la continuïtat, per on sembla que es podria accedir. Fa una raconada molt arbustiva: és on està la cova.

Accedim a dures penes al mateix racó entre grans roques i al davant, darrera d’una espessa vegetació, entre grans margalloneres i arítjols, s’obre la boca, en pendent avall, de la cova de la Cantarella.








Les dimensions de la sala principal són prou considerables. Antigues restes de formacions, molt malmeses decoren totes les parets. Velles colades fòssils ens parlen de milers d’anys de feina de l’aigua amb el seu degoteig constant. Algun foc fet a l’interior i el fum que en desprenia tinten també algunes parets en tons sinistres... Al fons de tot de la sala, entre pedres, encara hi ha el cul de càntir, que li dóna nom a la cova. Mig enganxat a la roca per efecte de la calç, devia recollir l’aigua que gotejava del sostre.






Finalment, i després de molts anys... l’hem localitzat.


Tornem a la clariana amb el pins per fer un mos i festejar la troballa. Desfem el difícil camí fins a retrobar el sender, i seguint-lo en direcció oest, completem la sortida visitant la font del Bassiol, que ens regala un cop més la seva aigua fresca i cristal·lina per apaivagar el calor d’aquest matí quasi primaveral.







Salut i muntanya!

                   
Powered by Wikiloc

Puig Gros i Serra de l'Avenc

Us proposo una volta per la part més meridional de la serra del Montsià, l’extrem sud, on la serra perd alçada, i poc a poc es difumina a la recerca del riu Sénia, la frontera natural amb el País Valencià. La partició dels termes d’Alcanar i Ulldecona, al darrer extrem de Catalunya: La Serra de l’Avenc i el Puig Gros.

Cova Grossa

Aproximació: Deixem el cotxe davant de les instal·lacions esportives municipals de la Fanecada a Alcanar.

Dificultat: fàcil
Desnivell: uns 500 m acumulats
Durada: Unes 2'30 h sense comptar parades, 9km aprox.

Itinerari: Estem al Camí de Baix de les Planes, davant mateix de la Piscina Municipal. A l’altre costat del carrer veiem una gran bassa de reg, la Bassa del Marqués. 

Bassa del Marqués

Prenem el camí que la voreja per la seva dreta fins a un altre camí: el de les Planes que prenem cap a la dreta en direcció al poble. Fem cap a una de les arteries principals d’Alcanar, la Ronda, on girem cap a l’esquerra en suau pujada. Passada una benzinera a la dreta i a una corba a la mateixa sortida del poble veiem a l’esquerra un entrador senyalitzat. Es el principi de la Drecera, el camí que els veïns d’Alcanar empraven per anar en romeria l’ermita del Remei . El seguim aigües amunt, primer per ample camí però acaba convertint-se en sender. A un pas senyalitzat es troba la Campaneta. Conten que quan anaven al Remei en aquest punt feien creure a la canalla que posant l’orella sobre una roca plana sentirien una campaneta, però es veu que no...

Inici del sender

La Campaneta

Sagrat Cor

Seguim pujant fins al Sagrat Cor de Jesús, una estàtua el representa i marca també el sender que ara davalla cap a l’ermita. Nosaltres en aquest punt seguim pel camí ample de l’esquerra que anirà carenejant tota la serra en direcció oest.
El camí és ample, practicament en la seva totalitat comincideix amb l'antic lligallo de la Capelleta del Remei. Passa a tocar d’uns repetidors per anar a morir a una gran esplanada sobre un turó arrodonit: el camp de tir d’Alcanar. Aquí busquem una drecera que ens baixa uns metres cap al sud, per anar a trobar la Cova Grossa del Puig Gros. Una gran balma, amb les restes d’un mur de pedra en sec al davant que possiblement s’utilitzava en altres temps per aixoplugar algun ramat. El toc simpàtic són les pintures rupestres, força contemporànies, que s’hi poden observar.

Cova Gran

Camp de Tir

Retornem al camp de tir i tornem a seguir la carena de la serra en direcció oest. Ara el sender baixa una mica fins a un coll. A la nostra dreta veurem la barraca de Canyon. Una magnífica mostra del saber fer dels nostres avantpassats, treballant la pedra en sec. Una barraca de dimensions considerables, amb un petit tancat adossat i amb un sostre espectacular sostingut en branques d’olivera. Una delícia arquitectònica rural.



Barraca de Canyon

Seguim carenejant i ara el camí gira lleugerament cap al nord-oest. Al davant ens queda la darrera cota més alta del Montsià: el Puig Gros de 202m, i mirant a la dreta es retalla a l'horitzó l'imponent castell d'Ulldecona vigilant des de la memòria dels segles, la foia. Seguim en suau davallada fins al darrer turonet, i al seu extrem, a la dreta del sender podrem veure el Molló de pedra que assenyala la partició dels termes d’Ulldecona i Alcanar.

Castell d'Ulldecona

Carenejant
Molló del terme

Baixem fins a un coll on arriba el camí de les Canals, entre finques de tarongers. Abans d’arribar al camí asfaltat, a la nostra esquerra i enganxat a la pendent del turó trobem un altre exemple de l’aprofitament de la serra dels nostres avantpassats, un magnífic forn de calç de grans dimensions i que encara es manté molt sencer.

Serra de l'Avenc


Forn de calç

Sender a la serra de l'avenc

Un cop al camí, el creuem i ens dirigim cap al darrer turonet del Montsià: la serra de l’Avenc.
A l’ample entrador d’una finca de tarongers veurem a la nostra dreta un corriol estret que puja decidit cap a la serra. El seguim gairebé fins a la seva cota més alta, on comença a vorejar en sentit horari la part més elevada. Deixem un moment el sender i entrem per algun corriolet cap a la dreta per anar a visitar l’Avenc  de les Canals,  i que dóna nom a la serra. Una escletxa d’uns 20 metres de fondària i un recorregut total d’uns 80m. només accessible a la gent en coneixements en progressió espeleològica. Per precaució el trobem assenyadament tancat en una reixa per evitar qualsevol accident. Per més informació sobre l’avenc podeu consultar: L’espeleoindex o gaudir en amb les magnífiques fotos de la gent de l’espeleoclub Tortosa, referents al nostre territori.

Les Planes del Regne

Avenc de les Canals


Topografia de l'avenc (G.E.Ulldecona)

Interior de l'avenc (foto: Espeleobarrancs)

Tornem al sender que ara en baixada va donant la volta a la serra en sentit horari i perdent progressivament alçada per anar a trobar, al costat de ponent del turó, el camí dels Barranquets, pista asfaltada, que prendrem cap a l’esquerra en direcció a Alcanar. Uns metres més endavant a la nostra esquerra ens hem de fixar en un gran xiprer,  al marge superior i encastat al marge trobem una altra de les construccions típiques de la nostra serra, una barraca de marge, utilitzada per a desar estris per al treball del camp.

Barraca de marge

Rejolar de la Reina

Resseguim la pista ara en direcció est, fins a retrobar el Camí de les Planes, ja més prop de la població. A la següent bifurcació del camí principal, i quasi a les instal·lacions esportives, tirem pel ramal de la dreta, que després de deixar a la vora de la pista un vell i imponent mas, l'antic Rejolar de la Reina, ens deixa al punt de partida, a tocar de la bassa del Marqués.

Vull agrair a l’amic Joaquim Valls d’Alcanar, la publicació d’una excel·lent ruta de Geocaching, per la serra que ha estat el detonant per fer-me descobrir aquest raconet del Montsià, fins ara desconegut per a mi, i que amaga petits tresors de valor incalculable: una part de la nostra història. Agrair també a Joan Bta. Beltran les seves valuoses informacions de toponimia de la serra.

Salut i muntanya!!


                     
Powered by Wikiloc

Cova dels Àngels

4 de gener de 2017

Començo l’any amb una sortideta curta que feia molt temps que volia repetir.  Recordo que fa més de 30 anys de la meva primera visita en companyia del meu pare, i llavors ja em va semblar un paratge fascinant. Ara, després d’haver vist i conegut molta muntanya i molts indrets espectaculars, em segueix meravellant aquest racó del Port: la font i cova dels Àngels, un lloc ple de màgia i encant.


Aproximació: Des del pantà d’Ulldecona, un cop passat el pont girem a la dreta i pugem per la pista de la Fou fins a l’àrea recreativa del barranc, a uns 8’5Km.  A l’àrea de pícnic podem deixar el cotxe.



Dificultat: fàcil
Desnivell: 700 m. acumulats
Durada: Unes dos hores. 4,5km. 

Recorregut: Tornem a agafar la pista per la que hem vingut, en direcció oposada i desfem camí uns 500 m. fins a una corba a la dreta, on veiem una caseta forestal i un entrador a l’esquerra de la pista.  

Prenem l’entrador i després de saltar una cadena baixem per una pista antiga fins al llit del barranc. El creuem i continuem per la pista per la riba oposada, remuntant fent ziga-zagues en suau pujada fins al final d’aquesta on trobem un xalet forestal. 


Per la part del darrera de la casa surt un sender que puja fins a uns dipòsits d’aigua per abastir el xalet. Seguim per la dreta dels dipòsits per una sendera per on transcorre un tub que alimenta els dipòsits i que neix precisament al lloc que volem visitar. Després d’una curta pujada, el sender s’estabilitza a uns  650m d’alçada i va faldejant, en direcció nord, els cingles rogencs de la Mallada de Valldabella a la nostra dreta. Per  l’esquerra transcorre el barranc de la Fou,  la Moleta de l’Àliga, i més enllà, asoma la Malladeta i el coll de la cova Roja.

Moleta de l'Àliga

Mallada de Valldabella

Malladeta i Coll de Cova Roja

El sender ens condeix a una raconada, que en pujada, ens deixa a la vora d’un vell bassi, ara buit, que s’alimentava de la font. Donant la volta per l’esquerra a la paret de tosca que ens queda enfront, plena de falgueres i per on regalima aigua per tot arreu, arribem a l’entrada de la cova dels Àngels. Des del bassi , al racó d’enfront, i a la mateixa paret de tosca hi ha tallades a la pedra unes escales rudimentàries per accedir també a la cova però us desaconsello pujar-hi perquè si està molt humit una mala patinada ens podria ocasionar un lamentable accident innecessari.


Bassi Cova dels Àngels



Les parets estan carregades de sinuoses formacions i pujant al replà de la font trobem una gran colada per on regalima aigua i les bassetes que, dins la cova, conformen la font. Raconets plens de columnes, soques de velles heures remuntant la vertical per anar a trobar la llum, els voltors solcant les alçades amb el seu planejar pausat, el verd dels ufanosos boixos contrastant amb els cingles vermellosos... un espectacle!!








Tornem al sender que ens ha pujat a la cova i pocs metres més avall veiem un ramal que surt per la dreta i el seguim. Aviat trobem una bifurcació on girem cap a la dreta una altra vegada.
Per arrodonir la curta sortida us proposo seguir aquest sender uns 600 metres. En suau i mantinguda pujada anem guanyant una mica més d’alçada. A la nostra dreta segueixen els alterosos cingles, que en alguna balma amaguen petites surgències d’aigua que s’esmuny de la paret i que es recullen en petites basses argiloses. A un revolt a la dreta del sender, veurem a la nostra esquerra un petit ressalt rocós que esdevé una excel·lent balconada a tota la vall de la Fou, i des d’on podem contemplar l’estret de la font del Teix, l’imponent Morral del Catinell al fons, i el Turmell a la seva esquerra. Cap al darrera la Mola Aixada ens observa des de l’immens monocle del Pont Foradat.

Catinell

Mola Aixada

Racó Cova dels Àngels

El sender puja cap a  la Punta de la Puça, pels bancals de Sarpas i enllaça amb el PR-C 85 que puja pel Barranc del Racó del Tabac. Però aquesta opció la deixo per una altre dia i desfent camí pel mateix sender torno cap a la Cova dels Àngels. En arribar a la bifurcació que hi hem trobat agafem el rafal que baixa, per la dreta cap al barranc de la Fou i donant amples voltes arribem fins a la pista. 

Pista de la Fou

Toll dels Sabaters

Ara anem cap a l’esquerra, pista avall i en un fort revolt, on un pont ens porta a l’altra riba del barranc, veiem a la dreta el Toll dels Sabaters. Curiosos i lleugers insectes que tenen la facultat de caminar sobre l’aigua. A l’estiu aquest indret convida a fer un refrescant bany a les seves transparents i fredes aigües.
Uns metres més endavant retrobem l’àrea de lleure de la Fou.

Salut i muntanya!!


                      
Powered by Wikiloc