Puig Gros i Serra de l'Avenc

Us proposo una volta per la part més meridional de la serra del Montsià, l’extrem sud, on la serra perd alçada, i poc a poc es difumina a la recerca del riu Sénia, la frontera natural amb el País Valencià. La partició dels termes d’Alcanar i Ulldecona, al darrer extrem de Catalunya: La Serra de l’Avenc i el Puig Gros.

Cova Grossa

Aproximació: Deixem el cotxe davant de les instal·lacions esportives municipals de la Fanecada a Alcanar.

Dificultat: fàcil
Desnivell: uns 500 m acumulats
Durada: Unes 2'30 h sense comptar parades, 9km aprox.

Itinerari: Estem al Camí de Baix de les Planes, davant mateix de la Piscina Municipal. A l’altre costat del carrer veiem una gran bassa de reg, la Bassa del Marqués. 

Bassa del Marqués

Prenem el camí que la voreja per la seva dreta fins a un altre camí: el de les Planes que prenem cap a la dreta en direcció al poble. Fem cap a una de les arteries principals d’Alcanar, la Ronda, on girem cap a l’esquerra en suau pujada. Passada una benzinera a la dreta i a una corba a la mateixa sortida del poble veiem a l’esquerra un entrador senyalitzat. Es el principi de la Drecera, el camí que els veïns d’Alcanar empraven per anar en romeria l’ermita del Remei . El seguim aigües amunt, primer per ample camí però acaba convertint-se en sender. A un pas senyalitzat es troba la Campaneta. Conten que quan anaven al Remei en aquest punt feien creure a la canalla que posant l’orella sobre una roca plana sentirien una campaneta, però es veu que no...

Inici del sender

La Campaneta

Sagrat Cor

Seguim pujant fins al Sagrat Cor de Jesús, una estàtua el representa i marca també el sender que ara davalla cap a l’ermita. Nosaltres en aquest punt seguim pel camí ample de l’esquerra que anirà carenejant tota la serra en direcció oest.
El camí és ample, practicament en la seva totalitat comincideix amb l'antic lligallo de la Capelleta del Remei. Passa a tocar d’uns repetidors per anar a morir a una gran esplanada sobre un turó arrodonit: el camp de tir d’Alcanar. Aquí busquem una drecera que ens baixa uns metres cap al sud, per anar a trobar la Cova Grossa del Puig Gros. Una gran balma, amb les restes d’un mur de pedra en sec al davant que possiblement s’utilitzava en altres temps per aixoplugar algun ramat. El toc simpàtic són les pintures rupestres, força contemporànies, que s’hi poden observar.

Cova Gran

Camp de Tir

Retornem al camp de tir i tornem a seguir la carena de la serra en direcció oest. Ara el sender baixa una mica fins a un coll. A la nostra dreta veurem la barraca de Canyon. Una magnífica mostra del saber fer dels nostres avantpassats, treballant la pedra en sec. Una barraca de dimensions considerables, amb un petit tancat adossat i amb un sostre espectacular sostingut en branques d’olivera. Una delícia arquitectònica rural.



Barraca de Canyon

Seguim carenejant i ara el camí gira lleugerament cap al nord-oest. Al davant ens queda la darrera cota més alta del Montsià: el Puig Gros de 202m, i mirant a la dreta es retalla a l'horitzó l'imponent castell d'Ulldecona vigilant des de la memòria dels segles, la foia. Seguim en suau davallada fins al darrer turonet, i al seu extrem, a la dreta del sender podrem veure el Molló de pedra que assenyala la partició dels termes d’Ulldecona i Alcanar.

Castell d'Ulldecona

Carenejant
Molló del terme

Baixem fins a un coll on arriba el camí de les Canals, entre finques de tarongers. Abans d’arribar al camí asfaltat, a la nostra esquerra i enganxat a la pendent del turó trobem un altre exemple de l’aprofitament de la serra dels nostres avantpassats, un magnífic forn de calç de grans dimensions i que encara es manté molt sencer.

Serra de l'Avenc


Forn de calç

Sender a la serra de l'avenc

Un cop al camí, el creuem i ens dirigim cap al darrer turonet del Montsià: la serra de l’Avenc.
A l’ample entrador d’una finca de tarongers veurem a la nostra dreta un corriol estret que puja decidit cap a la serra. El seguim gairebé fins a la seva cota més alta, on comença a vorejar en sentit horari la part més elevada. Deixem un moment el sender i entrem per algun corriolet cap a la dreta per anar a visitar l’Avenc  de les Canals,  i que dóna nom a la serra. Una escletxa d’uns 20 metres de fondària i un recorregut total d’uns 80m. només accessible a la gent en coneixements en progressió espeleològica. Per precaució el trobem assenyadament tancat en una reixa per evitar qualsevol accident. Per més informació sobre l’avenc podeu consultar: L’espeleoindex o gaudir en amb les magnífiques fotos de la gent de l’espeleoclub Tortosa, referents al nostre territori.

Les Planes del Regne

Avenc de les Canals


Topografia de l'avenc (G.E.Ulldecona)

Interior de l'avenc (foto: Espeleobarrancs)

Tornem al sender que ara en baixada va donant la volta a la serra en sentit horari i perdent progressivament alçada per anar a trobar, al costat de ponent del turó, el camí dels Barranquets, pista asfaltada, que prendrem cap a l’esquerra en direcció a Alcanar. Uns metres més endavant a la nostra esquerra ens hem de fixar en un gran xiprer,  al marge superior i encastat al marge trobem una altra de les construccions típiques de la nostra serra, una barraca de marge, utilitzada per a desar estris per al treball del camp.

Barraca de marge

Rejolar de la Reina

Resseguim la pista ara en direcció est, fins a retrobar el Camí de les Planes, ja més prop de la població. A la següent bifurcació del camí principal, i quasi a les instal·lacions esportives, tirem pel ramal de la dreta, que després de deixar a la vora de la pista un vell i imponent mas, l'antic Rejolar de la Reina, ens deixa al punt de partida, a tocar de la bassa del Marqués.

Vull agrair a l’amic Joaquim Valls d’Alcanar, la publicació d’una excel·lent ruta de Geocaching, per la serra que ha estat el detonant per fer-me descobrir aquest raconet del Montsià, fins ara desconegut per a mi, i que amaga petits tresors de valor incalculable: una part de la nostra història. Agrair també a Joan Bta. Beltran les seves valuoses informacions de toponimia de la serra.

Salut i muntanya!!


                     
Powered by Wikiloc

Cova dels Àngels

4 de gener de 2017

Començo l’any amb una sortideta curta que feia molt temps que volia repetir.  Recordo que fa més de 30 anys de la meva primera visita en companyia del meu pare, i llavors ja em va semblar un paratge fascinant. Ara, després d’haver vist i conegut molta muntanya i molts indrets espectaculars, em segueix meravellant aquest racó del Port: la font i cova dels Àngels, un lloc ple de màgia i encant.


Aproximació: Des del pantà d’Ulldecona, un cop passat el pont girem a la dreta i pugem per la pista de la Fou fins a l’àrea recreativa del barranc, a uns 8’5Km.  A l’àrea de pícnic podem deixar el cotxe.



Dificultat: fàcil
Desnivell: 700 m. acumulats
Durada: Unes dos hores. 4,5km. 

Recorregut: Tornem a agafar la pista per la que hem vingut, en direcció oposada i desfem camí uns 500 m. fins a una corba a la dreta, on veiem una caseta forestal i un entrador a l’esquerra de la pista.  

Prenem l’entrador i després de saltar una cadena baixem per una pista antiga fins al llit del barranc. El creuem i continuem per la pista per la riba oposada, remuntant fent ziga-zagues en suau pujada fins al final d’aquesta on trobem un xalet forestal. 


Per la part del darrera de la casa surt un sender que puja fins a uns dipòsits d’aigua per abastir el xalet. Seguim per la dreta dels dipòsits per una sendera per on transcorre un tub que alimenta els dipòsits i que neix precisament al lloc que volem visitar. Després d’una curta pujada, el sender s’estabilitza a uns  650m d’alçada i va faldejant, en direcció nord, els cingles rogencs de la Mallada de Valldabella a la nostra dreta. Per  l’esquerra transcorre el barranc de la Fou,  la Moleta de l’Àliga, i més enllà, asoma la Malladeta i el coll de la cova Roja.

Moleta de l'Àliga

Mallada de Valldabella

Malladeta i Coll de Cova Roja

El sender ens condeix a una raconada, que en pujada, ens deixa a la vora d’un vell bassi, ara buit, que s’alimentava de la font. Donant la volta per l’esquerra a la paret de tosca que ens queda enfront, plena de falgueres i per on regalima aigua per tot arreu, arribem a l’entrada de la cova dels Àngels. Des del bassi , al racó d’enfront, i a la mateixa paret de tosca hi ha tallades a la pedra unes escales rudimentàries per accedir també a la cova però us desaconsello pujar-hi perquè si està molt humit una mala patinada ens podria ocasionar un lamentable accident innecessari.


Bassi Cova dels Àngels



Les parets estan carregades de sinuoses formacions i pujant al replà de la font trobem una gran colada per on regalima aigua i les bassetes que, dins la cova, conformen la font. Raconets plens de columnes, soques de velles heures remuntant la vertical per anar a trobar la llum, els voltors solcant les alçades amb el seu planejar pausat, el verd dels ufanosos boixos contrastant amb els cingles vermellosos... un espectacle!!








Tornem al sender que ens ha pujat a la cova i pocs metres més avall veiem un ramal que surt per la dreta i el seguim. Aviat trobem una bifurcació on girem cap a la dreta una altra vegada.
Per arrodonir la curta sortida us proposo seguir aquest sender uns 600 metres. En suau i mantinguda pujada anem guanyant una mica més d’alçada. A la nostra dreta segueixen els alterosos cingles, que en alguna balma amaguen petites surgències d’aigua que s’esmuny de la paret i que es recullen en petites basses argiloses. A un revolt a la dreta del sender, veurem a la nostra esquerra un petit ressalt rocós que esdevé una excel·lent balconada a tota la vall de la Fou, i des d’on podem contemplar l’estret de la font del Teix, l’imponent Morral del Catinell al fons, i el Turmell a la seva esquerra. Cap al darrera la Mola Aixada ens observa des de l’immens monocle del Pont Foradat.

Catinell

Mola Aixada

Racó Cova dels Àngels

El sender puja cap a  la Punta de la Puça, pels bancals de Sarpas i enllaça amb el PR-C 85 que puja pel Barranc del Racó del Tabac. Però aquesta opció la deixo per una altre dia i desfent camí pel mateix sender torno cap a la Cova dels Àngels. En arribar a la bifurcació que hi hem trobat agafem el rafal que baixa, per la dreta cap al barranc de la Fou i donant amples voltes arribem fins a la pista. 

Pista de la Fou

Toll dels Sabaters

Ara anem cap a l’esquerra, pista avall i en un fort revolt, on un pont ens porta a l’altra riba del barranc, veiem a la dreta el Toll dels Sabaters. Curiosos i lleugers insectes que tenen la facultat de caminar sobre l’aigua. A l’estiu aquest indret convida a fer un refrescant bany a les seves transparents i fredes aigües.
Uns metres més endavant retrobem l’àrea de lleure de la Fou.

Salut i muntanya!!


                      
Powered by Wikiloc

Portell de l'Infern i Cova de l'Aire

29 de desembre de 2016

Una altra visita a la Cova de l’Aire, una de les cavitats més monumentals per dimensions del Port, a la zona de la Tinença de Benifassà. En una altra ocasió vaig descriure l’itinerari a la  cova des de Fredes, Cova de l'Aireaquesta vegada us proposo fer la visita sortint del Pantà d’Ulldecona, remuntant l’antic camí del Portell de l’Infern i completant la volta baixant fins al barranc del Salt per tornar al Coll del Ferri, i desfent el mateix camí del Portell, tornar al Pantà.


Dificultat: Moderada
Desnivell: Uns 1600 mts acumulats
Durada: 17 Km. Unes 5 hores.

Itinerari: Un cop situats al Pantà, travessem el pont i agafem la pista a la dreta en direcció a la Fou.  Vorejant l’embassament, molt sec en aquesta època, arribem a una ampla vall a l’esquerra, abans de deixar darrera el pantà. A tocar de la pista a dreta i esquerra hi ha diversos masos i casetes. Entrem pel camí de l’esquerra i deixem el cotxe als bancals abandonats del Mas de Joan.  

Mas de Joan

Agafem el camí més ample que remunta cap al Mas de l’Abella. A una bifurcació prenem el camí de la dreta passant una cadena i uns metres més endavant a un revolt del camí a l’esquerra seguim pel sender recte, indicat com Camí del Portell. 

Mas de l'Abella

Camí del Portell

El sender va guanyant alçada paral·lel al pantà. Al seu fons, ara sec, veiem la sénia del Mas de Bellaubí, avui convertit en un gran xalet al mig del pantà. La vista que deixem enrere és espectacular: la Mola del Mangraner, la vall del Mas del coll d’en Panés... al davant es desplega la punta rogenca de la Mola del Ferri.

Sénia de Bellaubí

Mola del Mangraner

Mola del Ferri

El sender gira cap a l’esquerra remuntant el barranc de la Ronyosa, fins a la seva capçalera fent ziga-zagues pels seus estrets. L'empedrat del camí a moilts trams ens parla de la importància d'aquesta via de comunicació al passat.

Estrets de la Ronyosa

Camí empedrat

Un cop a dalt el camí passa pel Pla del Pinar Roig fins al Coll del Ferri. A l’esquerra hem deixat el sender que mena a la Palmereta, a la carretera que puja a Fredes.

Pla del Pinar Roig


Coll del Ferri

A l’encreuament del Coll del Ferri seguim recte cap al Portell. El camí torna a empinar-se per guanyar els darrers metres fins al coll. A la dreta s’enfila imponent el Morral del Jonqueret, i cap a l’esquerra la Mola de la Cova del Forat.

Morral del Jonqueret

Mola de la cova del Forat



Un cop al Portell, trenquem per un senderó poc indicat, a la dreta que quasi crestejant passa a tocar del Corral de la Cova del Llop. Impressionant estructura de pedra en sec aferrada a una gran balma que en altres temps servia per protegir els ramats. Uns metres més endavant a l’esquerra veiem el pont foradat de la Cova del Llop. Més avant el sender canvia de vessant i transcorre apegat al cingle a la nostra dreta. En algun punt cal fer alguna grimpadeta. Deixem al darrera el Morral del Jonqueret i enfilem cap al de Grivalós, faldejant també la Mola per l’esquerra, amb el cingle a la nostra dreta. Passats una antics bassis a peu de paret retrobem la espectacular Cova de l’Aire. Una catedral de roca...

Corral de la Cova del Llop

Pont foradat



Cova de l'Aire



Bassis Cova de l'Aire

Cova del Llop

Desfem el camí fins al Portell i emprenem el camí en direcció a Fredes. Aquest tram de sender és dels més bonics del Port: cingles, balmes, coves, bassis, vistes inabastables... Pocs metres més enllà trobem una bifurcació, i prenem el sender de la dreta que davalla fort en direcció al barranc del Salt que ens queda al fons de la vall que s’obre davant nostre. Si aixequem la vista a la nostra esquerra veurem l’impressionant cingle rogenc de la Mola d’en Piles.

Sender del Portell

Bassis del Portell

Portell de l'Infern

Morral d'en Piles

Un cop al barranc creuem el barranc per un pantanet, a l’altre costat trobem la pista que remunta el remunta en direcció al Salt de Robert. Seguim pista avall. Dalt de tot a la dreta veiem el perfil del crestall que hem seguit i la espectacular boca de la cova de l’Aire.

Barranc del Salt

Cova de l'Aire

La pista es bifurca a l’alçada de la casa forestal de la Tenalla. Prenem la pista de la dreta que comença a pujar suaument en principi i fort cap al final.  A la nostra esquerra gaudim de la immensa panoràmica del Cingle Blanc, les Mirandes i el Racó del Presseguer. La pista ara puja dur fent un revolt cap a la dreta, vorejant els cingles de la Punta del Solà d’en Brull. Al final de la pista en un replà ens espera el Pi Pastor a una esplèndida balconada en vistes al Morral desplegat i el Pont Foradat, i a tot el Barranc de la Fou. El lloc convida a badar una bona estona repassant la topografia del Port.

Casa forestal de la Tenalla

Cingle Blanc i les Mirandes

Racó del Presseguer

Pujant al Solà d'en Brull

Morral Desplegat

Pi Pastor

La pista es converteix en sender i en poca estona ens torna a deixar al Coll del Ferri. Ara, cap a l’esquerra, desfem el camí de pujada per tornar al Mas de Joan, a tocar del Pantà d’Ulldecona.

Bona travessa!!!


                    
Powered by Wikiloc