Mola d'Estat. Muntanyes de Prades

26  de juliol de 2010

Si si, d’això ja fa més de 10 anys. Avui remenant per la col·lecció de fotos, i per les publicacions de rutes del wikiloc, m’he topat amb aquesta ruta que ja vaig fer l’estiu del 2010. 
Llavors estava engrescat amb el projecte dels 100 Cims de la FEEC, i durant uns quants anys em vaig dedicar a pujar a molts cims emblemàtics de la nostra geografia. Aquell projecte em va donar l’oportunitat de conèixer de primera ma, molts indrets i serralades, nous horitzons muntanyencs que guardo a la memòria amb molta estima perquè entre altres coses em va donar una visió molt àmplia del nostre gran “petit país”.
M’ha fet goig rememorar aquella bonica ruta per les Muntanyes de Prades i compartir-la en tots vosaltres.

Mola d'Estat

La mola d’Estat, o dels Quatre Termes, amb 1117m. és un dels cims principals de les Muntanyes de Prades, tot i què és el Tossal de la Baltassana de 1202m. el punt culminant de la serra. S’anomena també dels Quatre Termes perquè a poca distància de la mola hi confueixen els termes municipals de Montblanc, Vimbodí, Mont-ral i Prades. Aquestes muntanyes força conegudes al món de l’excurionisme, ho són sobretot per tenir algunes de les escoles d’escalada esportiva més importants de Catalunya: Cornudella, la Febró, Siurana, Mont-ral, Arbolí. la Riba, la Mussara… multitud de vies de tots els graus solquen els seus cingles bàsicament calcàris però on també podem trobar bons conglomerats, un paradís per als amants de la verticalitat.

Aproximació.  Partirem del poble de Farena, a mig camí entre Capafons i la Riba, i a tocar del riu Brugent. A la carretera TV 7044, a pocs kilòmetres de Farena pujant de la Riba i a una pronunciada corba, hi trobem un desviament que per pista ens puja fins a la Bartra. Antic llogarret d’origen medieval, en l’actualitat dedicat al turisme rural. Hi podem deixar el cotxe a una esplanada a tocar de la pista.

Dificultat: Baixa.

Desnivell: Uns 1000m. acumulats.

Durada: Unes 3h 30’ . Prop de 12km.

Itinerari. Pugem per la pista que passa  per la dreta de la Bartra. Aviat trobem a l’esquerra l’indicador del PR C20 que seguirem en forta pujada, per sender molt transitat. 

La Bartra

Prenem el PR

Abans d’arribar als plans de la carena trobem, a la vora del sender la font Freda i la bassa annexa, al recer de l’alzinar. Uns metres després, un petit indicador ens assenyala un impressionant pou de gel, amb un vell teix que ha crescut al seu interior. Una magnífica obra d’enginyeria rural, on acumulaven neu que es convertia en gel i que s’aprofitava fins a molts mesos després de l’hivern. 

Font Freda

Bassa de la Font Freda

Pou de Gel

També a tocar del sender i abans d’un dels nombrosos pals indicadors que anem trobant pel recorregut, entre el fenàs, raja fresca la Font del Grèvol i convida a fer parada.

Font del Grèvol

Pràcticament som als plans de la carena, i en aquest indret trobem, encimbellat en un turonet el despoblat de Els Cogullons. A uns 1000m d’alçada i pertanyent al municipi de Rojals, al 1950 era el nucli de població més alt de les Muntanyes de Prades. Actualment s’ha restaurat un dels edificis per albergar el refugi dels Cogullons, del Centre Excursionista de Montblanc.
M’explicaven que las anys 70 o 80 s’hi va instal·lar una comunitat budista, amb la intenció de crear una mena de monestir… sembla que no va cuallar.

Refugi dels Cogullons

Per davant del nucli hi passa el GR 177, que seguirem en direcció oest. Als pocs metres i en mig d’una gran esplanada trobem un encreuament de camins senyalitzat. Cap a l’esquerra baixariem cap al Grau del Paulet i els masos enrunats de Xuflet i de Mateu. Seguim recte i la pista fa una pujada important i va girant cap a la dreta resseguint el perfil de la serra.

Encreuament als Cogullons

Aviat arribem a una altra esplanada , d’on surten molts camins. Som al Clot del Llop i un altre gran indicador ens marca el camí a seguir. Trenquem en direcció sud, obviant les altres direccions, cap al nostre objectiu: La Mola d’Estat. 

Clot del Llop

La pista planeja en direcció sud però aviat va girant per retrobar l’oest. Una pista a l’esquerra ens baixaria cap al Mas de Mateu. Seguim recte i en ser a un petit bosquet de carrasques i marfulls, a la dreta, trobem la Taula dels 4 Batlles. Punt de confluència dels quatre termes municipals que abans comentava.

Taula dels 4 Batlles

Seguim per la pista fins al final, a una petita esplanada. Entre dos grans blocs de roca, perfectament indicat trobem el corriol que entre preciosos exemplars de surera ens porta fins a fantàstic mirador de les Muntanyes de Prades: La Mola d’Estat.



Cisterna de la Mola

Una curiosa cisterna excavada a la roca ens crida també l’atenció, però ara cal asseure’s davant la balconada de les creus enclavades a la roca nua, per gaudir de l’extraordinari paissatge que s’obre davant nostre. Els budistes no anaven malament, l’indret convida a la meditació, o si més no, a badar tranquil·lament de l’espectacle de la natura.

Cim de la Mola d'Estat




La tornada la fem pel mateix camí, però deixo al calaix dels pendents fer una visita més acurada de la zona, pels masos i els graus, que resseguint el PR  que ens ha pujat fins als Cogullons, en baixada, ens menaria fin al poble de Farena. 


Salut i muntanya!!

                   
Powered by Wikiloc

Mas de Rosalea i Monte del Perro. Montsià

1 de novembre de 2017 

Us presento un curt itinerari, del que jo anomeno "de recerca". No es tracta en aquest cas de fer molts kilòmetres o una volta espectacular. Bé, segons com es mire, per mi anar a la recerca de fonts, masos o povets perduts també té el seu encant... 
Us apropo a uns "montes" del terme d'Ulldecona, per la part de ponent del Montsià, a la recerca com deia, de llocs singulars, que sovint veus de passada en altres travesses, però que m'agrada trepitjar en la calma, anant a trobar racons avui amagats entre la malesa, però que en altres temps estaven plens de vida: masovers, pastors i ramats. I que ni que sigui de manera testimonial, m'agrada recuperar en imatges, com sempre dic per retre homenatge a tota aquella gent.  Es tracta del Monte de Cagalló, també conegut pel de Caldera, en ser el darrer propietari, i el del Perro. Pels seus voltants visitarem també un dels masos més anomenatd de la serra, el de Rosalea, i el seu veí Corral de Tabola.

Mas de Rosalea

Aproximació: Anirem fins al Mas de Mulet, al qua accedirem pel Lligallo o Camí Montsià, des d'Ulldecona. Un cop al mas deixem el cotxe, i remuntem per la primera pista que s'obre a l'esquerra, resseguint el Barranc del Sombrerer, fins al final de la pista. Som al Monte de Cagalló. I d'aquí parteix el camí que deixo al track.

Dificultat: Baixa. Però compte algun tram transcorre fora senders.
Desnivell: Uns 800 m. acumulats, sortint i tornant al Mas de Mulet
Durada: Unes 4h. Uns 8 Km.

Itinerari. Comencem la recerca als darrers bancals conreats del Monte. A la vora del camí, on comença el sender que puja a la Torreta, veiem una piqueta de filat i les restes de la barraca a tocar del marge superior. Entrem al bancal de la piqueta i just al bancal superior veiem al mig un munt de pedres.Treiem en compte les superiors i podem contemplar una petita obra d'art: el Povet del Monte de Cagalló. Petit però ben construit en pedra en sec. Sembla increïble, perquè apenes hi passa el cos d'un adult... al fons encara s'hi veu una mica d'aigua.

Povet Cagalló

Filat de Cagalló 

                                                                      Povet de Cagalló

Tornem al sender, i uns metres més endavant, a l'esquerra, fent una balconada al barranc de la Trona que s'estén als seus peus hi veiem la bassa,. Un argiler a la vora d'una rocassa, avui completament seca, terreny de joc dels porcs senglars.

Bassa de Cagalló

Remuntem la sendera i en passar una ampla tartera, a una punta del vessant, trobem el Corral de Tabola. La caseta i els corrals enrunats ens transporten a altres temps. A una de les parets de pedra en sec hi podem observar dues lleixes construides. Escales de marge, recintes per al bestiar... i silenci.

Corral de Tabola


Seguim remuntant la sendera serpentejant pel vessant de ponent de Montsià, a la nostra esquerra el Barranc de la Trona remunta fins al Mas de Rosalea. A les darreres corbes  abans del mas, tenim un mirador excepcional de la Trona. Curiosa agulla de pedra que recorda una cadira per a nens petits, i que li dóna el topònim. 

Trona i Mas de Rosalea

La Trona

Uns metres endavant, abans de fer un gran gir del sender cap a l'esquerra, deixem el sender per un petit desprendiment del marge i baixem als antics bancals d'aquesta raconada. Trobem un altre filat, en les restes de la barraqueta, i sense perdre alçada entre bancals perduts avancem fins a trobar unes escales treballades en pedra que ens baixen a la Font de Rosalea. Una gran pica, excavada a la poca viva, i que en altres temps he conegut plena d'aigua fins a dalt. Avui completament seca. Al davant mateix tenim la Trona...

Filat de Rosalea

Escales font


Font de Rosalea

Un altre cop al sender el seguim i aviat trobem el Mas de Rosalea. Un indicador a la vora de les runes ens l'indica, entrant per un corriolet podem visitar l'entrada al mas, completament envaïda per la vegetació, i acabant de donar la volta ens situem a l'era del mas. Des d'aquí tenim una vista privilegiada de les restes del mas, en altres temps imponent.

Mas de Rosalea


Retornats al sender seguim en pujada fins al crestall, a tocar d'un petit bosc de carrasques. Un altre cop deixem el sender i resseguim la carena per l'esquerra, per una ampla feixa de roca fisurada. A l'esxtrem trobem les restes dels corrals on devien tancar el bestiar del mas de Rosalea. Les vistes són esplèndides: el barranc de la Trona, el corral de Tabola, i més enllà el Monte de Cagalló, semblen les figuretes del diorama d'un pessebre.

Corral de Rosalea


Tornem al sender principal i pocs metres més endavant trobem el Fornet, o cisterna de callarisa. Molt ben conservat i restaurat, recull l'aigua aprofitant el que sembla un forn de calç amb el sostre de falsa volta de les barraques de pedra en sec.

Lo Fornet

El sender comença a pujar fort. A una bifurcació prenem el sender de la dreta, cap al coll de la Portella Conillera. El de l'esquerra ens pujaria cap a la Torreta. Estem al vessant oest de Mola Cima.
Atents al caent sud, en tenir l'oportunitat, busquem fora de sender, per la nostra dreta i en baixada, el pas més evident i fàcil per anar a trobar unes grans carrasques, que ens marcaran els plans del Monte del Perro. Un cop a les carrasques, petits viaranys de porc senglar o de caçadors  ens portaran fins  al Maset del Perro. Uns solitaris pins ens marquen l'indret. 

Monte del Perro

Maset del Perro

Fa temps vaig llegir unes ressenyes que parlaven d'un povet a tocar del maset del Perro, al recer d'una mena de barraqueta. Tot i cercar molta estona pels voltants, no he estat capaç de trobar ni rastre de la barraca ni del povet... la malesa s'ha ensenyorit  de tot el monte. Alta i espesa en molts indrets, es fa molt difícil localitzar el pou.
Tornem cap a les carrasques però ara anem baixant bancals perduts en direcció nord i perdent alçada per anar a trobar novament el mas de Rosalea. Fàcilment podrem tornar al sender principal que ens hi ha portat i desfent camí tornar fins al monte de Cagalló. 
Un altre cop a la pista que hem pujat hores abans, ens centrem en diferents elements que hi ha a tocar del camí. Baixant a l'esquerra, una antiga caseta de camp, bastant sencera. 

Caseta al Barranc del Sombrerer

Uns metres més endavant, ara a la dreta veiem les restes d'una altra caseta sense sostre. Si anem a trobar-la i avancem uns metres cap al barranc del  Sombrerer, a la seva part més alta, a un petit bancalet, trobem  una altra barraca de filat.

Filat al Bc del Sombrerer

Baixant, i abans d'una ampla corba cap a la dreta de la pista, la deixem, i entre bancals molt perduts trobem el vell mas del Sombrerer. Sembla que recentment algú el va intentar recuperar de manera molt barroera, deixant la seva emprenta de deixalles, uralita, vigues i totxos entre les velles pedres que configuraben el mas. Penós.

Mas del Sombrerer

Aigües avall de la pista i quasi a tocar del punt de sortida, i després de deixar a la dreta una vella caseta blanca, unes canyes a l'esquerra marquen la localització de la Bassa dels povets. Una curiosa estructura formada per una gran bassa seca, que a la seva base té quatre o cinc povets excavats... sempre els he vist secs.
Un itinerari que recomano a la gent curiosa que vol descobrir petits tresors de serra...


Salut i muntanya!!

                      
Powered by Wikiloc

Fageda, tardor 17

29 d'octubre de 2107


Ja és tot un ritual. A la tardor se'm fa necessari fer la visita de rigor a la fageda del Port. És una mena de bany màgic i purificador que any rera any es va repetint. Però igual que el riu mai és el mateix donat que l'aigua flueix, la fageda tampoc mai és igual. Sempre sorprén. De vegades l'agafem massa tard i ja ha deixat anar el seu espectacular esclat de color... de vegades també és massa aviat i el verd encara predomina per sobre de tot.

Faig Pare

Aquest any ha estat també diferent. Potser degut a les altes temperatures, a la manca constant de pluja... ves a saber, el cas és que tot i que la fulla de les parts més altes de les capçades ja és a terra, encara hem pogut gaudir de tot un esclat de tons daurats i rogencs, amb alguna branca que encara conservaba la fulla ben verda. Els aurons, en un esclat de tons rogencs, asalmonats i grogencs, acaben d'engalanar el Port amb les millors mudes de la tardor. El Faig Pare, al recer del barranc, és el protagonista principal. Desenes de persones, com en una processó iniciàtica de muntanya, passen a fer-li la visita. Les fotos es succeeixen a les seves arrels: amb parella, amb amics, amb gos, amb bici... tots volem immortalitzar el moment màgic als seus peus. Ell impassible es deixa fer.

Mas de Pataques














Com sempre, una simfonia cromàtica que mai deixa indiferent a qui té l'oportunitat de contemplar-la, i que m'agrada compartir amb tothom.

Aquesta vegada no he afegit l'itinerari. En aquest enllaç, de la visita de l'any passat podeu trobar els detalls del camí.

Salut i muntaya!!!