Faig Pare per Casetes Velles

20 de novembre de 2016

Tots els anys procuro ser puntual a la visita a la fageda del Retaule en aquesta època de l'any. L'espectacle de tardor d'aquesta raconada del Port està garantit. Els ocres i vermells dels aurons i els faigs sempre dónen un contrapunt cromàtic fascinant, enmig de tota la gama de verds dels pins rojals, teixos, boixos i el verd encés, amb petites pinzellades rogenques, dels grèvols. Aquesta vegada, tot i estar bantant avançada la tardor, encara vam poder gaudir d'una agradable passejada enmig d'aquest festival de color, amb el venerable Faig Pare, que tot i estar completament despullat de fulla, presideix imponent tot l'escenari.



Aproximació: Aquesta vegada la proposta arrenca de Casetes Velles, al capdamunt del Barranc de la Vall. Trobem l'entrada a la pista a 2,5 kilòmetres del Mas de Barberans. A la carretera TV 3421, en direcció a la Sénia, a la nostra dreta. Resseguim la pista principal durant uns 16 Km fins a Casetes Velles. Al principi trobarem al fons del barranc una bifurcació on anirem per la dreta, barranc de la Vall amunt. És aconsellable pujar amb vehicle tot-terreny, tot i que també s'hi pot accedir amb molt de compte amb un cotxe normal.

Dificultat: Fàcil
Desnivell acumulat: 800 m aprox.
Durada: Entre 3 i 4 hores. comptant parades. 12 km.

Itinerari: Deixem el cotxe a tocar dels masos de Casetes Velles, i baixem per la pista uns 100 m fins a un entrador a la dreta, indicat com a Mas d’Andresito. D’aquí parteix el sender, que travessant el pla de la Mina i després de passar una portella per al bestiar, deixa la bassa de la Mina a la dreta i després d’un collet recorre el Grevolar planejant, i després d’una baixada arribem a la Portella de Calça, el coll que separa els barrancs del Retaule i de la Vall.

Bassa de la Mina

Portella de Calça

Baixem per pista cap a ponent, i aviat trobarem, a la dreta, el Mas de Pataques, amb un corral mig derruït. La pista fa giragonses en baixada i després de passar a l’altra vessant del barranc s’interna de ple a la fageda.


Mas de Pataques



Un festival d’ocres i vermellosos ens convida a badar mentre anem fent camí fins a la raconada de l’avi del Port: el Faig Pare.
Un arbre declarat com a monumental, que ho és tant soca en amunt, per l’alçada i majestuositat de les seves branques, algunes ja molt velles i escapçades pel pas dels anys, com soca avall, per les seves arrels descobertes al llarg de la pendent que li dóna suport, atorgant-li un aire quasi màgic i misteriós… Un espectacle per als sentits.

Lo Faig Pare

Seguim pista avall fins al trencant a l’esquerra que ens deixa a la Font del Retaule: a l’ombra dels teixos i els rojals, dos bassis paral·lels recullen l’aigua que brolla de les entranyes del Catinell. El sender a la dreta de la Font ens portaria a visitar un altre dels monuments del Port: el Pi Gros, però deixem la visita per una altra ocasió i seguim el nostre trajecte pista avall.

Font del Retaule
Aviat desemboquem a la pista principal que baixa de la Vallcanera cap a la Font del Teix i el pantà d’Ulldecona. Seguim pista amunt, per la dreta, i desprès d’uns revols, planejant, trobem una altra pista a la dreta barrada per una cadena que en pujada ens endinsa al barranc de la Carrasca, aigües amunt. De seguida trobarem a l’esquerra, protegida per un compacte mur de grans roques, un altre exemplar declarat com arbre monumental: la Carrasca Grossa de la Vallcanera, un esplèndid arbre que es bifurca a pocs centímetres del terra en dos grans soques... l’explicació de tanta ufanor de carrasca la trobem a l’altre costat de la pista, al caient cap al barranc on la Font de la Carrasca brolla incansable i aporta la humitat constant que alimenta l’arbre.

Font de la Carrasca

Carrasca Grossa de la Vallcanera

Seguim pista amunt gairebé fins a la capçalera del barranc, després de passar a la vessant esquerra i remuntant en més pendent, en direcció nord-est, fins a una gran bassa a l’esquerra del camí. La bassa s’alimenta de la Font de l’Espinal o de Capgròs, que brolla a un povet a la dreta de la pista, i va a parar també a uns vells bassis de fusta a la part de dalt de la bassa.

Bassa i bassis del Capgròs

Font de l'Espinal

A partir d’ara el camí es fa sendera i planeja cap a llevant. Passem per les casetes de Capgròs enrunades i per extenses pastures entre rojals fins arribar al bassis de la Font de l’Onso.  


Bassis de la Font de l'Onso

Ara cal baixar, per un sender a l’esquerra. Recte aniríem a trobar novament el Mas de Pataques. Passem pel costat de l’enrunat mas del Socarrat, a les ombries de Colau, deixem també a la dreta el povet que abastia d’aigua el mas una mica més endavant, i comencem a pujar per una zona margenada fins als plans del Mas del Frare. Refugi de l’Associació Excursionista d’Amposta, a 1200m d’alçada que compta amb 15 places a la part guardada, i una zona d’accés lliure amb un estat bastant precari.

Mas del Socarrat

Povet del Socarrat


Refugi del Mas del Frare

Casetes Velles

Uns metres més endavant, els cavalls, amb esquella, que pasturen per la zona ens observen encuriosits, en arribar a Casetes Velles, punt final de la nostra sortida.

Bona travessa!!


Powered by Wikiloc

GR 92 Etapa 1. Portbou - Llançà

1 d'agost de 2016

1a etapa del GR 92, sender del Mediterrani, que transcorre per l’extrem de llevant de la Serra d’Albera, la punta més oriental del Pirineu, a tocar de la frontera amb França.


Sortim de Portbou, lloc fronterer estratègic històricament, que encara conserva la immensa estació de tren, escenari de cruents episodis la segona meitat del segle passat. Abans de sortir fem una visita al memorial de Walter Benjamin, a l’extrem sud-est de la cala que conforma Portbou, a tocar del petit cementiri arrapat al penyasegat que es precipita a la mar. Un petit homenatge a la gent que, com ell, no van poder arribar a assolir la llibertat.



El punt de sortida el situem al costat de la platja, a una plaça on trobem els primers indicadors de l’itinerari que cal seguir, en direcció sud cap al nostre objectiu: Llançà.



Dificultat: Fàcil
Desnivell acumulat: 600 m aprox.
Durada: Entre 3 i 4 hores. comptant parades. Uns 11 km.

Itinerari: Sortim de la plaça de davant de la platja, segunit la N-260 en direcció sud fins a una pujadeta indicada que ens porta a la confluència dels carrers La Barca i Muntanya. Emprenem un carreró costerut sense sortida, entre velles cases que ja es converteix en sender i que va remuntant el caent del turó que tenim al davant. 


En bona pujada passem per sobre d’un túnel de la N-260 i arribem, pujant, al costat d’una edificació que deixem a l’esquerra i ens deixa a la N 260 a, que agafem per la dreta i resseguim un kilòmetre aproximadament, fins a una pronunciada corva a l’esquerra. Al final d’aquesta veiem una altra vegada el sender que segueix enfilant-se al turó decididament. Val la pena mirar cap enrera i gaudir de l’espectacular vista de la immensa estació de Portbou, la seva cala i port, la esglèsia de Santa Maria que llançá el seu imponent campanar cap al cel.




Estem al Coll del Frare, la vista de la costa que s’estén als nostres peus és impressionant, a la nostra esquena queden els darrers contraforts del Pirineu que busquen decididament el mar. I el darrer gran bastió abans de trobar-lo, la Torre de Querroig, domina alterosa aquesta zona fronterera de l’Albera.


Torre de Querroig

Resseguim la cota 200, planejant  els contorns de la serra. Una vegetació arbustiva sense apenes cap arbre deixa constància de la duresa del terreny i la força de la tramuntana que també forma part d’aquest paisatge.


Pla de les Vaques

Arribem a pla de les Vaques, trenquem cap a l’esquerra i emprenem la baixada cap al poble de Colera que ja tenim als nostres peus. Després de tornar a travessar la N 260, entrem al poble per la seva part més elevada, estrets i costeruts carrers ens porten a les portes de la petita esglèsia de St Miquel de Colera. 


Colera

Segim baixant fins al llit del barranc de la Riera de Molinàs, que en aquest punt configura també el carrer del Port, que deixem a la nostra esquerra. Passem per sota les vies del tren i pel costat del camping St Miquel tornem a emprendre el sender que s’enfila fins al coll de Sant Antoni, la darrera pujada de la jornada. A partir d’aquí anem en baixada decidida a trovar el mar. 

Coll de St Antoni


Passem per sota de les vies un altre cop i sortim directament a la platja de Garbet, una llarga platja que convida a fer un descans i un cabussó, per gaudir de les fredes i transparent aigües de la Costa Brava. A l’exterm sud de la platja tornem a trobar el sender que ara dibuixa el contorn  de la platja, entre espectaculars penyassegats per anar a trobar el cap Ras. Passem abans a tocar de la petita platja del Borró, veiem també les restes d’antics búnkers que defensaven aquesta part de la costa i que trobarem sovint al llarg de les etapes de tot el GR 92 català. Arribem  fins a la punta del Cap Ras, i resseguint la linia de costa, la cala Bramant i la Punta de la Figuera.

Platja de Garbet

Platja del Borró


Cap Ras

Sortim a una altra gran cala, amb la concorreguda platja de Grifeu. Podem dir que hem arribat a la “civilització”, perquè a partir d’aquest punt ja no deixem les urbanitzacions de xalets que arriben fins el mar, només el camí de ronda que estem seguint marca el límit, sovint finíssim, entre les edificacions i la vora del mar. 
A la nostra esquerra deixem la punta de Sant Jordi amb un altre gran búnker a ran de mar.

Punta de St Jordi

Port de Llançà

Entrem al port de Llançà pel seu extrem septentrional, després de creuar la riera de Llancà. Al començament del passeig marítim trobem el colorista monument a Pere Calders, estiuejant habitual d’aquesta vil·la marinera. El passeig ens porta fins al port i al ressalt del Castellar, antic illot a la punta del port, que al llarg de la història ha estat utilitzat per diferents civilitrzacions, com certifiques les nombroses restes que s’hi han pogut trobar: des de l’època del Bronze, els romans, la torre de vigilància medieval, o els més recents búnkers de meitat del segle passat.



Recomano fer una visita al poble de Llançà, 2 o 3 kilòmetres cap a l’nterior, seguint la Gi-612. Entre el port i el poble trobem, a la nostra esquerra, l’antiga Capella de la Mare de Déu del Port. Construïda al S XVII per Joan Tesserres, després de sobreviure a un fort temporal en alta mar, en agraïment a la Mare de Déu. Adosat a la capella hi ha l’antic cementiri de la vil·la.

Mare de Déu del Port

Un cop dins a l’antiga vil·la closa de Llançà, val la pena visitar la plaça Major, amb la imponent portalada de l’esglèsia de St Vicenç, l’antiga torre romànica del segle XIII, el Palau de l’abat adosat a l’esglèsia, o l’espectacular “arbre de la llibertat”, un gran plataner al centre de la plaça que van plantar el 1870.





Bona travessa!!


Powered by Wikiloc

Mola del Moro i Mola Castellona

11 de setembre de 2016 

Us proposo una volta per dos dels cims més anomenats, però poc coneguts, de la part de llevant de Caro, als Ports. La volta ens portarà a visitar racons molt bonics i a "pujar" a les Moles del Moro i Castellona. Assenyalo el fet de pujar, perquè per accedir als dos cims s'ha de fer alguna grimpadeta, amb molt de compte. Al Pas de l'Escaleta, també haurem de grimpar en baixada, pel que es fa bastant aconsellable comptar amb alguna corda per a donar més seguretat als passos. 

Mola del Moro

Accés: A la carretera que puja fins al cim de Caro, al mateix punt on canvia de vessant Oest a Est, hi ha el Coll del Vicari. Es pot deixar el vehicle en un apartador, de poca capacitat, si es va amb més de dos cotxes es poden deixar a una corva molt tancada abans d'arribar al coll. 
Coll del Vicari

Dificultat: difícil, si es fa la pujada al cim de les dos Moles, si no,moderada.
Desnivell acumulat: 1200 m aprox.
Durada: Entre 5 i 6 hores.

Itinerari: Sortim del coll en clara baixada per bon sender, que ens portaria fins a la Caramella, a la base del Port. A una bifurcació senyalitzada trenquem a la dreta cap al Bassís de Caro, al fons d'un petit barranc trobarem el Forn de pega de la Pimpollada, on en altres temps es s'obtenia quitrà de la teia dels pins. Remuntem una mica i passat un petit coll entrem de ple a la capçalera del barranc de Desferracavalls, on trobem una altra bifurcació. Per la dreta, per un corriol perdedor podem anar al Coll de Pallers, per la Roca Contadora. 


El Montsià entre bromes.

Bifurcació al Bassis

Forn de pega de la Pimpollada

Bifurcació a la roca Contadora

Seguim el barranc aigües avall, entre grans blocs de pedra, que semblem despresos de les cingleres del cim de Caro, fins a la cota 970 aproximadament, on entre pins rojals i grans boixos trobem una de les perles de la jornada: el Bassis de Caro. Un dels racons màgics del Port, on dos grans troncs buidats recullen l'aigua que brolla de la roca, fins i tot en estius tant secs com el que acabem de passar. Un racó de pau on també gaudim d'un teix monumental, amb una soca espectacular als mateixos peus del bassis. 


Bassis de Caro

Teix del Bassis de Caro

Barranc de Desferracavalls

Un senderó ens pot portar també des d'aquí fins a la roca Contadora, nosaltres agafem el que va per l'esquerra del barranc, amb marques vermelles. En alguns punt aquest tram es fa perdedor, però si estem atents a les marques i a nombrosos mollonets de pedra, el camí ens menarà, entre faixes de roca, i algun tram fins i tot empedrat a bon port: la Cova i Font de Caro. Una gran bauma a un cingle, que devia ser recer dels ramats, i on a tocar d'una minsa font argilosa encara hi ha les restes del que devia ser una vella cabana de pastor en pedra en sec. Uns metres més endavant, apegats al cingle per l'esquerra, deixem el bassis de Cova Caro a ma dreta, uns metres més avall. 

Contraforts Desferracavalls

Roca Contadora

Camí empedrat

Font de Cova Caro

Cova Caro

El sender, ara més clar, arriba a un punt que davalla fort per la dreta, abans però és aconsellable arribar fins a un collet que ens queda enfront per gaudir d'una vista esplèndida de la Mola del Moro, als nostres peus. 
Baixem uns metres força empinats per la dreta del coll, per donar la volta a la base d'un cingle. Passem a tocar d'una singular agulla de roca i arribem al davant de la Mola, on hi ha un encreuament de senders. Superat un petit replà arribem davant d'un grau, l'unic que ens permet pujar a la rodona esplanada de la Mola del Moro. Compte amb el pujador, perquè tot i ser força fàcil, és també molt vertical. Una corda pot ser una ajuda per superar el pas a aquells que siguin una mica aprenssius a l'alçada. Tot just treure el cap a la gran plaça de la Mola, un potent xiulet em posa en alerta... un gran mascle de cabra amb una cornamenta espectacular em dóna la benvinguda al seu terreny. El lloc convida a una panoràmica de 360º, mirant de identificar tots els elements que ens envolten: Castell de l'Airosa i Roca Xapada, Pallers, Caro, Barcina, Mola Castellona, el Montsià... 


Castell de l'Airosa i Roca Xapada

Pany del Migdia a la Mola Castellona

Agulla de la Mola

Encreuament

Escletxa de la Mola del Moro

Grau de la Mola

L'amo de la Mola

Cim Mola del Moro


La Barcina

Tornem a l'encreuament i ara anem cap a la dreta, amb la Mola del Moro a l'esquena. El camí assenyalat ens porta per passos estratègics entre cingles i ens regala unes vistes fantàstiques de les dos Moles i del Barranc de la Geganta que els separa. Al mateix llit del barranc, en creuar-lo, trobem les restes d'un antic forn de calç. 
Tot i que uns metres més endavant, als peus de la cara sud de la Mola Castellona podriem trencar cap a l'esquerra per anar a trobar el coll, jo proposo donar la volta sencera a la Mola Castellona, per tal de gaudir més encara de la singularitat d'aquest cim, envoltat per tot arreu de grans cingles, tant sols aptes per a les cabres i els voltors, que em van vigilant mentre hi vaig donant la volta, en el sentit contrari a les agulles del rellotge. Al costat oest de la Mola trobem el punt més accessible que ens porta a un petit grau, que grimpant poden pujar i accedir a la part superior de la Mola Castellona. Ara la vista es pot perdre més al nord encara fins a la punta del Farrubio, i al sud la recentment visitada Mola de Moro, ens queda a una cota inferior.


Barranc de la Geganta

Forn de calç de la Geganta

Cim de la Mola Castellona i Caro

Cara nord Mola del Moro

Retornem al collet i seguim en direcció oest per passar per sobre d'una petita carena que ens aboca a un cingle. Cap a la part dreta, de cara a la Barcina que ens queda enfront veurem l'únic pas que ens permetrà baixar grimpant: l'Escaleta. Un cop superada tornem a estar a un encreuament, a la dreta i cap avall baixaríem cap a la Caramella, per l'esquerra cap a la Mola del Moro, enfront i fent pujada seguim el sender, ara molt marcat, cap a la capçalera del barranc de la Geganta que anem remuntant per la part dreta.


Mola Castellona

L'Escaleta

Forn de calç capçalera de la Geganta

Vistes de la Barcina

De camí al Coll del Vicari

Abans de passar, pel llit del barranc a la cara oposada del barranc veurem a la nostre esquerra una petita esplanada amb restes de mineral blanquinós: un altre antic forn de calç.
Ara per sender molt fressat anem guanyant terreny cap a l'esquerra, cap al punt de partida. Aviat tornem a creuar la bifurcació cap al Bassis que unes hores abans havíem agafat, després d'una pujada força pronunciada, i uns metres més endavant assolim novament el Coll del Vicari.
Una volta imprescindible per la cara de llevant de Caro. Ruta també per molt aconsellable per als afeccionats al Geocaching.


Bona Travessa!!


Powered by Wikiloc