Bastiments, Freser, Pic de l'Infern, Pic de Gorgs, Puig de Pastuira i Gra de Fajol
6 d'agost de 2016
Interessant ruta d'alta muntanya pirinenca, on ens mourem per pics i crestes ratllant els 2600-2900 metres d'alçada i que ens permetrà gaudir de les grans valls i cims propers a la zona de Vallter 2000. El track que us deixo passa per 6 dels cims de la zona i té un interessant tram de carena, fàcil a l'estiu, però que pot arribar a ser difícil amb neu o glaç. Tres dels cims d'aquesta volta: Bastiments, Infern i Pastuira pertanyen al llistat dels 100 cims de la FEEC.
Interessant ruta d'alta muntanya pirinenca, on ens mourem per pics i crestes ratllant els 2600-2900 metres d'alçada i que ens permetrà gaudir de les grans valls i cims propers a la zona de Vallter 2000. El track que us deixo passa per 6 dels cims de la zona i té un interessant tram de carena, fàcil a l'estiu, però que pot arribar a ser difícil amb neu o glaç. Tres dels cims d'aquesta volta: Bastiments, Infern i Pastuira pertanyen al llistat dels 100 cims de la FEEC.
Gra de Fajol i Bastiments
Aproximació: Hem d'arribar fins a les pistes de Vallter 2000, a la comarca del Ripollès. Passant pels pobles de Camprodon i de Setcases. A una forta corba a la dreta, dels aparcaments de l'estació d'esquí, veiem l'indicador cap al refugi Ulldeter, on hi accedim en uns 20 min.
Desnivell acumulat: prop de 3000 m entre pujades i baixades.
Dificultat: Moderada. Pel desnivell acumulat i per algun pas de cresta.
Durada: Unes 7 hores, comptant descansos.
Itinerari: Sortim del refugi de Ulldeter, i mentre anem escalfant cames costa amunt, una petita rabera d'isards ens donen la benvinguda amb els seu potent xiular. Remuntem el Coll de la Marrana. Gran cruïlla de camins que ens portarà per la dreta i seguint el marcat sender cap els contraforts del Bastiments.
Coll de la Marrana i Bastiments
El camí, en principi dolç, va guanyant pendent fins a un avantcim a llevant del pic. Hi veiem la Creu del Bastiments, i una mica més al NO el vértex geodèsic. Encara cal crestejar uns 100 metres fins al cim del Bastiments de 2883m.
Bastiments
Fabulós mirador de la zona de Vallter. Cap al Nord, el Pic de Bacivers i a la seva dreta, al fons de la vall, l'estany. Més cap a l'est, al capdamunt del circ que forma Vallter 2000, s'eleva alterós el Pic de la Dona.
Pic i estany de Bacivers
El vent bufa fort, i tot i ser agost, la sensació tèrmica és força baixa. Arrecerats al mateix cim, prenem la desició de seguir amb l'itinerari programat: crestejar, pel Freser fins al Pic de l'Infern.
Comes de Malinfern i Freser
Anem carenant, primer cap a les grans collades de Comes de Malinfern, sempre resseguint l'aresta cap al SO.
Aquest primer tram de carena és força ample i fressat, procurem avançar per l'esquerra del fil, buscant el recer de la freda tramuntana, fins al peu del Freser.
Pic de Freser
Aquí es tracta de cercar el pas més evident per superar l'inmens munt de roca que conforma aquest pic de 2835m. A un recer, recuperem forces per emprendre el pas següent.
Ara la cresta s'afila i el terreny ens regala una varietat cromàtica de les roques força variada: del blanc al vermell encés.
Anem superant algunt pas grimpant, no gaire complicat, i tot donant la volta per la dreta al cim dels Gorgs arribem al coll que separa aquest del nostre objectiu. Una curta cresta prou empinada ens porta al cim del Pic de l'Infern. Des dels seus 2869m. veiem als nostres peus, mirant al nord, els estanys de Coma de l'Infern i a la seva esquerra, més gran, l'estany de Carançà. Cap a l'oest, els estanys Negre, el Blau, i per sobre el coll de Carançà. Més enllà es distingeixen el Pic de Noufonts i la Torre d'Eina. La grandesa del paisatge ens fa insignificants...
Pic de l'Infern
Estanys de Coma de l'Infern i Carançà
Pics Freser i Bastiments
Estany Negre, Blau i Coll de Carançà
Desfem el camí fins al collet i pugem a fer la visita al Pic dels Gorgs, des d'on gaudim de la panoràmica de la cresta que encara hem de superar cap al SO.
Pic dels Gorgs
Allà ens dirigim, carenejant ara per la dreta o per l'esquerra, buscant el millor pas per assolir el coll a l'altra banda de la cresta.
Des del coll podríem pujar als Pics de la Vaca i arribar al coll de Carançà, però preferim començar a baixar cap al fons de la vall. Anem a la cabana de Tirapits, també coneguda com la del "Polsador" d'emergències de muntanya.
Cabana de Tirapits
Un refugi de pedra en sec, on aixoplugar-se en cas de necessitat. Prenem el GR 11 que passa pel fons de la vall en direcció al Coll de la Marrana. Les vaques i els cavalls pasturen tranquil·lament als peus de la cresta dels Gorgs, que hem superat fa una estona, entre les pastures de herba tendra, mirant despreocupadament l'anar i venir dels muntanyencs que aquests dies envaeïxen la pau de les valls del Pirineu.
Arribem a una bifurcació, a la dreta baixa resseguint el torrent del Freser, que acaba de néixer, el GR 11.7 que va a buscar el refugi de la Coma de Vaca (Manelic), al Pla de l'Eugues.
Refugi Coma de Vaca
Nosaltres seguim per l'esquerra per tornar al coll, però no hi arribem. Cap a la dreta resseguint un corriol perdedor anem a buscar el coll que queda a la dreta del Gra de Fajol: El coll de Coma de l'Orri, des d'on tornem a pujar fort per assolir la carena dels cims de la Coma de l'Orri, en direcció sud.
Pic de Pastuira
Ara l'objectiu és assolir la punta cimera més allunyada al sud d'aquesta carena: el Pic de Pastuira, o de les Borregues, de 2675m. Abans d'arribar podrem veure a la nostra dreta i al fons de la vall del Freser, el refugi de Coma de Vaca. Des del cim se'ns obren nous horitzons: al SO el Balandrau, a l'oest, lluny, l'alterós Puigmal, a l'altra banda, cap a llevant el Costabona...al nord la cirereta del pastís que acabarà de coronar la volta.
Desfem el camí tornant al coll de Coma de l'Orri. Seguint el mateix fil de carena comencem a pujar fort, fent ziga-zagues per guanyar els darrers contraforts d'aquest singular cim, envoltat per feixes de roca blanquinosa. Ens apareix al davant el Gra de Fajol de 2861m.
Gra de Fajol
Pic de la Dona
Coll de la Marrana
La vista és força aèria, al fons el coll de la Marrana sembla una petita teranyina de senders, en front cap al nord el Pic de la Dona, i a l'esquerra el ja conegut Bastiments. Unes àligues solquen el cel blavíssim sense moure un múscul. Al cim estic sol, el vent s'ha fet brisa, el sol escalfa de valent, la mirada es perd entre les valls i el temps s'atura...
Baixo del Gra de Fajol per la empinada sendera, com una fulla de serra, que baixa directa, al coll de la Marrana, i d'aquí fins al refugi.
Refugi Ulldeter
La grata acollida dels guardes i la bona companyia d'altres que com jo, busquen un parèntesi de la quotidianitat, envoltats de grans masses de roca i natura ferèstega, enmarquen una nit perfercta.
La lluna treu el nas pels contraforts del Gra de Fajol. Bona nit...
Bona ascensió !!!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada