Mola del Moro i Mola Castellona. Els Ports. 100 cims
11 de setembre de 2016
Us proposo una volta per dos dels cims més anomenats, però poc coneguts, de la part de llevant de Caro, als Ports. La volta ens portarà a visitar racons molt bonics i a "pujar" a les Moles del Moro i Castellona. Assenyalo el fet de pujar, perquè per accedir als dos cims s'ha de fer alguna grimpadeta, amb molt de compte. Al Pas de l'Escaleta, també haurem de grimpar en baixada, pel que es fa bastant aconsellable comptar amb alguna corda per a donar més seguretat als passos.
Mola del Moro
Aproximació: A la carretera que puja fins al cim de Caro, al mateix punt on canvia de vessant Oest a Est, hi ha el Coll del Vicari. Es pot deixar el vehicle en un apartador, de poca capacitat, si es va amb més de dos cotxes es poden deixar a una corva molt tancada abans d'arribar al coll.
Coll del Vicari
Dificultat: difícil, si es fa la pujada al cim de les dos Moles, si no,moderada.
Desnivell acumulat: 1200 m aprox.
Durada: Entre 5 i 6 hores.
Itinerari: Sortim del coll en clara baixada per bon sender, que ens portaria fins a la Caramella, a la base del Port. A una bifurcació senyalitzada trenquem a la dreta cap al Bassís de Caro, al fons d'un petit barranc trobarem el Forn de pega de la Pimpollada, on en altres temps es s'obtenia quitrà de la teia dels pins. Remuntem una mica i passat un petit coll entrem de ple a la capçalera del barranc de Desferracavalls, on trobem una altra bifurcació. Per la dreta, per un corriol perdedor podem anar al Coll de Pallers, per la Roca Contadora.
El Montsià entre bromes.
Bifurcació al Bassis
Forn de pega de la Pimpollada
Bifurcació a la Roca Contadora
Seguim el barranc aigües avall, entre grans blocs de pedra, que semblem despresos de les cingleres del cim de Caro, fins a la cota 970 aproximadament, on entre pins rojals i grans boixos trobem una de les perles de la jornada: el Bassis de Caro. Un dels racons màgics del Port, on dos grans troncs buidats recullen l'aigua que brolla de la roca, fins i tot en estius tant secs com el que acabem de passar. Un racó de pau on també gaudim d'un teix monumental, amb una soca espectacular als mateixos peus del bassis.
Bassis de Caro
Teix del Bassis de Caro
Barranc de Desferracavalls
Un senderó ens pot portar també des d'aquí fins a la roca Contadora, nosaltres agafem el que va per l'esquerra del barranc, amb marques vermelles. En alguns punt aquest tram es fa perdedor, però si estem atents a les marques i a nombrosos mollonets de pedra, el camí ens menarà, entre faixes de roca, i algun tram fins i tot empedrat a bon port: la Cova i Font de Caro. Una gran bauma a un cingle, que devia ser recer dels ramats, i on a tocar d'una minsa font argilosa encara hi ha les restes del que devia ser una vella cabana de pastor en pedra en sec. Uns metres més endavant, apegats al cingle per l'esquerra, deixem el bassis de Cova Caro a ma dreta, uns metres més avall.
Contraforts Desferracavalls
Roca Contadora
Camí empedrat
Font de Cova Caro
Cova Caro
El sender, ara més clar, arriba a un punt que davalla fort per la dreta, abans però és aconsellable arribar fins a un collet que ens queda enfront per gaudir d'una vista esplèndida de la Mola del Moro, als nostres peus.
Baixem uns metres força empinats per la dreta del coll, per donar la volta a la base d'un cingle. Passem a tocar d'una singular agulla de roca i arribem al davant de la Mola, on hi ha un encreuament de senders. Superat un petit replà arribem davant d'un grau, l'unic que ens permet pujar a la rodona esplanada de la Mola del Moro. Compte amb el pujador, perquè tot i ser força fàcil, és també molt vertical. Una corda pot ser una ajuda per superar el pas a aquells que siguin una mica aprenssius a l'alçada. Tot just treure el cap a la gran plaça de la Mola, un potent xiulet em posa en alerta... un gran mascle de cabra amb una cornamenta espectacular em dóna la benvinguda al seu terreny. El lloc convida a una panoràmica de 360º, mirant de identificar tots els elements que ens envolten: Castell de l'Airosa i Roca Xapada, Pallers, Caro, Barcina, Mola Castellona, el Montsià...
Castell de l'Airosa i Roca Xapada
Pany del Migdia a la Mola Castellona
Agulla de la Mola
Encreuament
Escletxa de la Mola del Moro
Grau de la Mola
L'amo de la Mola
Cim Mola del Moro
La Barcina
Tornem a l'encreuament i ara anem cap a la dreta, amb la Mola del Moro a l'esquena. El camí assenyalat ens porta per passos estratègics entre cingles i ens regala unes vistes fantàstiques de les dos Moles i del Barranc de la Geganta que els separa. Al mateix llit del barranc, en creuar-lo, trobem les restes d'un antic forn de calç.
Tot i que uns metres més endavant, als peus de la cara sud de la Mola Castellona podriem trencar cap a l'esquerra per anar a trobar el coll, jo proposo donar la volta sencera a la Mola Castellona, per tal de gaudir més encara de la singularitat d'aquest cim, envoltat per tot arreu de grans cingles, tant sols aptes per a les cabres i els voltors, que em van vigilant mentre hi vaig donant la volta, en el sentit contrari a les agulles del rellotge. Al costat oest de la Mola trobem el punt més accessible que ens porta a un petit grau, que grimpant poden pujar i accedir a la part superior de la Mola Castellona. Ara la vista es pot perdre més al nord encara fins a la punta del Farrubio, i al sud la recentment visitada Mola de Moro, ens queda a una cota inferior.
Barranc de la Geganta
Forn de calç de la Geganta
Cim de la Mola Castellona i Caro
Cara nord Mola del Moro
Retornem al collet i seguim en direcció oest per passar per sobre d'una petita carena que ens aboca a un cingle. Cap a la part dreta, de cara a la Barcina que ens queda enfront veurem l'únic pas que ens permetrà baixar grimpant: l'Escaleta. Un cop superada tornem a estar a un encreuament, a la dreta i cap avall baixaríem cap a la Caramella, per l'esquerra cap a la Mola del Moro, enfront i fent pujada seguim el sender, ara molt marcat, cap a la capçalera del barranc de la Geganta que anem remuntant per la part dreta.
Mola Castellona
L'Escaleta
Forn de calç capçalera de la Geganta
Vistes de la Barcina
De camí al Coll del Vicari
Abans de passar, pel llit del barranc a la cara oposada del barranc veurem a la nostre esquerra una petita esplanada amb restes de mineral blanquinós: un altre antic forn de calç.
Ara per sender molt fressat anem guanyant terreny cap a l'esquerra, cap al punt de partida. Aviat tornem a creuar la bifurcació cap al Bassis que unes hores abans havíem agafat, després d'una pujada força pronunciada, i uns metres més endavant assolim novament el Coll del Vicari.
Una volta imprescindible per la cara de llevant de Caro. Ruta també per molt aconsellable per als afeccionats al Geocaching.
Bona Travessa!!
Powered by Wikiloc
Buenas, soy un estudiante de la Universidad de Oviedo y quería pedirle permiso para usar algunas de sus fotos en un trabajo relacionado con la zona de Beceite.
ResponEliminaGracias y un saludo
Hola Jaime, no tengo ningún problema en que uses alguna de mis fotos siempre que figure la autoria. Me encantaria poder ver el trabajo sobre la zona de Beceite cuando lo tengas listo. Gracias a ti por consultar mis publicaciones.
Elimina