Serra de Godall. Zona Ventalles


1 d’agost de 2017

Des de qualsevol indret de la comarca, sempre podem albirar la Serra del Montsià. És el nostre punt de referència. A  la part de ponent del Montsià hi ha la foia d’Ulldecona, un petit ressalt muntanyós, i a l’altre costat l’extensa plana de la Galera que de sobte s’aixeca per formar el massís del Port

Tot i la seva modèstia, avui vull centrar l’atenció, un altre cop, en aquest petit ressalt muntanyós que comentava: La Serra de Godall. Amb tant sols 400 metres d’alçada,  amb una vegetació bàsicament arbustiva, amb la forta humanització que l’ha condicionat: explotacions agràries i d’extracció de marbre del sòl... fan a primer cop d’ull que tingui una aparença molt humil respecte al proper Montsià o a l’imponent Port.

Cova Mingola 

Però com en moltes coses a la vida, “al pot menut hi ha la bona confitura”, i amb temps i ganes podem descobrir els petits i grans tresors que amaga la serra. Grans com l’Ermita de la Pietat, i els abrics on es conserven una excel·lent mostra de pintures rupestres d’art llevantí, que han estat declarades com a patrimoni Mundial per la UNESCO, o les Oliveres Mil·lenàries que trobem a la finca de l’Arion, al vessant sud-oest...

Però tot i no sortir als mitjans de comunicació, també amaga petits tresors, que la gent que ens estimem la muntanya sabem apreciar: coves i balmes, fonts, masos, barraques, corrals, restes de poblaments Ibers... Pinzellades de la nostra història i petjades dels nostres avantpassats que van poblar i treballar la serra, i que és de justícia reivindicar la seva importància... abans que acaben de desaparèixer del tot.

Es per això que en aquesta entrada vull encetar un nou escenari a “Senderes”, i convidar-vos a visitar-la, descobrir-la, respectar-la i estimar-la: La Serra de Godall. Podeu trobar altres itineraris a l’etiqueta corresponent de la columna de la dreta.

Zona de les Ventalles.

Aproximació: Cal arribar fins a la barriada de les Ventalles, que pertany al municipi d’Ulldecona, al mig de la serra pel seu vessant que cau a la Foia. Accedim per la carretera C-101, a mig camí entre Santa Bàrbara i Ulldecona. Millor pujar al petit poble pel primer entrador que trobem venint de la part de Freginals.

Dificultat: Fàcil
Desnivell: uns 700m. acumulats.
Durada: 13,5 Km. Unes 4 h.

Itinerari: Un cop a les Ventalles deixem el cotxe a l’entrada del poble. Veurem en primer terme l’església de Sant Joan Baptista, d’estil romànic i de transició cap al gòtic, construïda al S XIII. Un dels edificis religiosos més antics conservats de la comarca i el més notable d'entre totes les esglésies menors fetes pel Temple i l'Hospital a les Terres de l’Ebre. 

Sant Joan Baptista, les Ventalles


Remuntem el carrer que puja per davant l’esglèsia,  que de seguida s’acaba al davant d’un antic corral I d’un pou d’aigua. Per l’esquerra I en pujada, surt un sender que hem de remuntar fins al capdamunt d’una petita collada. Estem a la carena de la serreta de les Cantarelles, que es troba separada per una petita vall, paral·lela a la pròpia serra de Godall. Des del coll tenim una magnífica vista de les Ventalles, la Foia i el Montsià, amb el barranc de l’Astor al davant.

Coll de la serreta de Cantarelles


El sender gira a la dreta I va carenejant pel costat de ponent de la serreta, per anar a morir a un encreuament de senders al fons de la petita vall: recte cap al nord-est el camí ens portaria al Povets-Llibreres, amb moltes finques d’oliveres i garrofers ben treballats, a la nostra esquena la zona de les Palometes, a l’esquerra remunta un sender cap a la Mola. Però agafem un petit corriol poc marcat que puja en diagonal per anar a trobar un vell corral abandonat, adossat a una petita balma de roca, que amaga la cova Mingola, o de Mançanera, ja dins el terme municipal de Freginals. Hem d’entrar dins la vella corralissa i al darrera d’unes figueres trobem la boca de la balma. Refugi de pastors i ramats, en altres temps, i en l’actualitat recer de les bestioles que l’habiten, la cova, tot i que poc profunda, ens ofereix unes grans columnes a la part central i nombroses formacions per les seves parets. 







El més assenyat és tornar enrere cap a l’encreuament de camins esmentat, per remuntar cap a la Mola, però un cop més, l’afany per descobrir els secrets de les nostres serres, ens porta a anar a buscar una antiga caseta assolada a la part nord del mateix vessant d’on ens trobem, degut a que a la topografia de l’ICC, marca erròniament la cova de Mançanera en aquest indret. Volia descartar la possible presència d’una altra cavitat.

Cingles del Palleret


Des de les restes de la caseta, sense sender però seguint el sentit comú i els nombrosos viaranys dels porcs senglars que solquen les nostres serres, remuntem de cara a la Mola per anar a trobar el sender que recorre tota la serra de Godall per aquest vessant de la Foia. Un cop al sender l’agafem en direcció nord-est, cap a la zona anomenada Lo Palleret. Arribats a aquesta zona molt propera als terrenys cultivats d’oliveres que ens queden a l’esquerra, deixem el sender i remuntem els pocs metres que ens separen de les finques conreades. Trobem la pista d’accés a les finques del Palleret que ve del sud-oest, per la carena i seguim el camí. Als pocs metres trobem a l’esquerra una petita bassa d’argila, terreny de joc dels senglars, quasi eixuta per la insistent manca de pluja... al davant ja tenim el cim de la serra de Godall, La Mola. De tant sols 400 metres i pràcticament tota conreada pel treball tossut i necessari dels nostres avantpassats de guanyar metres al monte i la “malea”, per la subsistència de les seves famílies. Admirable!

Bassa d'argila al Palleret 

Caseta a la Mola

Mola de Godall

Corralissa de la Mola


Pugem per pistes fins al capdamunt de la Mola per fer el Cim de de Serra de Godall, com ha d’èsser. Una caseta de camp, que sembla que volen reconstruir, ens dóna la benvinguda. Baixem pel costat oposat de la Mola per camins que menen cap a la Roca Alta i Godall. Trobem un sender que ens hi porta, amb restes d’haver estat una important via de comunicació entre els pobles o les explotacions mineres i agrícoles de la serra. Una raconada curiosa, de roca ferruginosa, ens surt al pas al mig d’una zona de sender empedrat.

curioses formacions al cingle


A una corba decidida a la dreta deixem el sender i resseguim la carena, per terreny perdut i molt descompost fins a una punta de serra, anomenada el Castell dels Moros, on s’han localitzat restes iberes i d’una torre romana fortificada. Una zona abancalada damunt del barranc de la Caldera, excel·lent mirador del poble de  Godall. Uns antics masets adossats també ens parlen de la presència humana més propera. La pedra en sec de casetes i marges ens conta històries d’altres temps.

Mas al Castell dels Moros

Roca Alta i Godall

jaciment iber al Castell dels Moros

Mas al Castell dels Moros

Barranc de la Caldera


Refem el camí que ens ha portat al Castell i tornem pel mateix sender, al caient sud de la Mola. Allà trobem una altra mostra de l’aprofitament de la serra: les restes d’una mina de carbó, que es va instaurar cap als anys 40 del segle passat, sembla ser que sense massa impacte econòmic. 

Mina de carbó



El camí ens porta un altre cop a la carena de la serra, que seguim uns metres més endavant en direcció sud-oest per, arribats a una bifurcació del camí, prendre el ramal de llevant, que va voltant per l’esquerra unes extenses finques d’oliveres molt ben treballades. Quasi al final d’aquest ample camí veiem dins de finca un exemplar singular de barraca de pedra en sec, que sorprèn per les seves grans dimensions i l’amplada de les seves parets. Cal felicitar als actuals propietaris d’aquestes terres per l’excel·lent treball de manteniment de la barraca i de tota la finca en general, fruit del treball i l’inqüestionable estima per la terra.

Barraca al Pla de Capdasens

Detall barraca


Retornem al mateix encreuament de pistes que hem trobat venint de la mina, per anar ara en direcció oposada, nord-est. Als pocs metres, marcada en una fita de pedres trobem la sendera que comença a davallar cap a les Ventalles. Deixem enrere les restes d’una altra caseta assolada, el sender que solca tota la serra de nord a sud, i uns metres més avall, un cop superada una feixa de cingles, trobem un sender que va un altre cop en direcció sud-oest i el seguim. Aviat ens porta a un collet de lloses de roca. El sender continua baixant en aquest punt, però ens aturem al coll, on trobem les restes d’un antic cocó excavat a la roca, i pugem al petit turonet que ens queda a l’esquerra. 

Caseta assolada al sender

Cocó de les Esquarterades


Una àmplia i arrodonida esplanada ens situa al jaciment/poblat íber de les Esquarterades. Recentment es va descobrir una necròpolis, suposadament vinculada al poblat en aquesta mateixa zona, on es van trobar una vintena de sepultures en urnes de ceràmica. En l’actualitat, suposo que per manca de pressupost, el poblat segueix esperant l’excavació i estudi, d’un espai de dimensions semblants a la Moleta del Remei. Sembla increïble, en tant poc espai, a la nostra comarca, la quantitat de jaciments ibers que s’hi han trobat: St Jaume-Mas d’en Serra, La Moleta, La Ferradura, La Cogula, Castell d’Ulldecona, Castell de Godall, Les Esquarterades... les petjades dels nostres avantpassats ilercavons.

Jaciment iber de les Esquarterades


Reprenem la baixada pel sender fins arribar a la falda de la serra, a tocar de la Foia. Sortim un moment dels antics camins de carro, per visitar, a la nostra dreta una antiga corralissa de grans dimensions: el Corral de Palometes. A un dels càrreus de la porta d’entrada al corral encara és visible el símbol de la Guarderia Rural d’aquesta zona. 

Corral de les Palometes

Guarderia rural


Seguim baixant fins a la carretera, ara ja en direcció a les Ventalles. Deixem l’ample camí que hi transcorre paral·lel, per fer la darrera visita de la jornada, a la nostra esquerra, s’aixeca el Mas de Bibiel. Edificació prou moderna, del segle passat, amb una façana molt treballada. 

Mas de Bibiel

Un sender a tocar ens portarà un altre cop al nostre destí: Les Ventalles. El petit poble, de pocs habitants, tocant a l’antic Camí Reial de Barcelona a València, on encara es respira un ambient autènticament rural, amb els pollastres passejant pel carrer, sota l’atenta mirada d’un gat a l’ampit d’una finestra.


Bona travessa!!



                      
Powered by Wikiloc

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Les 14 ermites de Cardó.

Les Mirandes. Sostre Comarcal del Montsià. Els Ports.

Teixeda de Cosp. Cardó