Fageda, tardor 17

29 d'octubre de 2107

Ja és tot un ritual. A la tardor se'm fa necessari fer la visita de rigor a la fageda del Port. És una mena de bany màgic i purificador que any rera any es va repetint. Però igual que el riu mai és el mateix donat que l'aigua flueix, la fageda tampoc mai és igual. Sempre sorprén. De vegades l'agafem massa tard i ja ha deixat anar el seu espectacular esclat de color... de vegades també és massa aviat i el verd encara predomina per sobre de tot.

Faig Pare

Aquest any ha estat també diferent. Potser degut a les altes temperatures, a la manca constant de pluja... ves a saber, el cas és que tot i que la fulla de les parts més altes de les capçades ja és a terra, encara hem pogut gaudir de tot un esclat de tons daurats i rogencs, amb alguna branca que encara conservaba la fulla ben verda. Els aurons, en un esclat de tons rogencs, asalmonats i grogencs, acaben d'engalanar el Port amb les millors mudes de la tardor. El Faig Pare, al recer del barranc, és el protagonista principal. Desenes de persones, com en una processó iniciàtica de muntanya, passen a fer-li la visita. Les fotos es succeeixen a les seves arrels: amb parella, amb amics, amb gos, amb bici... tots volem immortalitzar el moment màgic als seus peus. Ell impassible es deixa fer.

Mas de Pataques

Com sempre, una simfonia cromàtica que mai deixa indiferent a qui té l'oportunitat de contemplar-la, i que m'agrada compartir amb tothom.

Aquesta vegada no he afegit l'itinerari. En aquest enllaç, de la visita de l'any passat podeu trobar els detalls del camí.

Salut i muntaya!!!