Forat de la Bagassa, La Morranda. El Bellestar
18 de febrer de 2018
Segueixo trepitjant terreny per la Tinença de Benifassà. Aquesta
vegada la proposta ens porta a descobrir indrets i racons pels voltants del Bellestar.
El Bellestar de la Tinença, Bellestar, el
Ballestar (segons la generalitat valenciana,
Ballestar segons l'ajuntament, Bellestar a la carta pobla... nucli de
població que pertany al municipi de la Pobla de Benifassà, al Baix Maestrat i
als peus del massís del Port. La seva història està estretament vinculada al
Monestir cistercenc de Sta. Maria de Benifassà, situat a només 3 Kilòmetres.
El Bellestar
Aproximació: Seguint la carretera CV 105 que
des de la Sénia remunta el Port fins al Boixar, prenem la bifurcació en
direcció a Fredes, per la CV 106, i a 1Km escàs, la bifurcació a la dreta cap
al Monestir de Sta. Maria. A poc metres de la bifurcació i a la dreta de la
carretera hi ha un apartador on es pot deixar el cotxe.
Dificultat: Fàcil
Desnivell: 600 metres acumulats. Sense comptar la visita al castell de Beni-Hazà
Durada: Unes 3h, uns 10 Km.
Itinerari: Tot i no estar al track de wikiloc,
que sempre adjunto als meus itineraris, a l'hora de descriure l'itinerari vull afegir una petita visita al turó que
tenim a la dreta de la carretereta d'accés al Monestir.
Sta. Maria de Befifassà
Es
tracta del turó de Santa Escolàstica, un petit promontori arrodonit i carregat
d'història, ja que al capdamunt estan les restes del castell de Beni-Hazà,
edificat pels musulmans, i que el 1195 fou conquerit per Alfons II, i donat al priorat de Tortosa.
Posteriorment Pere el Catòlic, el 1208 el
tornà a donar a Guillem de Cervera que el donà, al seu torn, al monestir de
Poblet. Més tard Jaume I confirmà la donació del castell i de tot el terme de
Benifassà: prats, pastures, boscos, caça, aigües, forns, molins, homes i dones i poblats, ordenant la construcció d'un
Monestir cistercenc sota l'advocació de la mare de Déu.
El l'actualitat el Monestir està cedit per la
Diputació de Castelló, a l'ordre de la Cartoixa, des dels anys seixanta, essent
l'única cartoixa femenina de tot l'estat. (Font:Vikipèdia).
Encuriosit per les restes del castell, remunto
per un corriol proper, i em trobo amb la sorpresa de que tota la part superior
del turó està envoltada per un tancat metàl·lic, al meu parer absurd. Puc
entendre que en tractar-se d'un monestir el conjunt arquitectònic sigui
totalment tancat (només es pot accedir a visitar l'esglèsia els dijous de 13 a
15h), però em sembla patètic que tinguin un petit tossal totalment tancat, quan
no hi ha signes aparents de ser pastura de ramats, ni res de semblant. Una
barreja de curiositat i de tossuderia em porta a trobar una petita escletxa per
on enfilar-me al tossal i poder visitar les restes, que més que de castell,
semblen d'una mena de mas fortificat. A tocar també hi ha restes d'uns
soterranis que segurament foren trinxeres en temps de guerra o amagatalls de
maquis. Espero que les germanes del monestir i la mare de Déu, sàpiguen
perdonar el meu atreviment de "calcigar" aquestes relíquies, i visitar una pàgina singular de la història
d'aquestes terres.
Castell de Beni-Hazà
Des del cotxe tornem a la carretera CV 106 i
la seguim a l'esquerra, en direcció contraria a la que ens hi ha portat, per
tal de trobar l'encreuament de la CV 105, als Collrojos prenem
aquesta variant en direcció a la Pobla i seguim la carretera uns 100
metres. Per l'esquerra entrem a les amples bancalades de conreu de la Foieta i seguim el seu contorn
en direcció sud sud-oest i sense deixar el bancal. Hi transcorre un
corriol que podem seguir. A la nostra esquena deixem el turó de Santa
Escolàstica.
Santa Escolàstica
Entre grans alzines i adossada a un marge trobem una barraca feta
de pedra en sec, mostra d'arquitectura rural que anirem trobant per tots
aquests contorns.
Barraca de la Foieta
Els bancals i el corriol ens porten a la vora dels cingles
que s'aboquen cap al riu de la Sénia, també anomenat riu Verd o de la Pobla en
alguna cartografia, que acaba desembocant
a un dels braços de l'embassament d'Ulldecona. Estem a una mena de coll
entre dos elevacions, a la dreta la Mola Aufera i a l'esquerra Les Tossalades.
Resseguint el cingle per la vora i en direcció est, creuem a tocar del cingle
una tanca de filferro i arribem a la
capçalera d'una profunda barrancada que davalla fort cap al llit del riu.
Baixem el barranc cap al riu de la Pobla
Un
sender hi baixa decidit fent ziga-zagues entre els aixaragalls de pedra solta.
Al punt on la tartera es fa més ampla, anem progressant per la seva dreta i
trobem un corriol que ens allunya cap a la dreta de la barrancada que
seguíem. A pocs metres en direcció oest,
trobem una bifurcació. Cap a l'esquerra baixa i a la dreta puja, seguim aquesta
darrera entre romers, arçots i
llentiscles per pujar a la base d'un cingle rogenc encarat al sud. En arribar
ja hi veiem l'escletxa a la roca de
l'entrada del forat de la Bagassa. Una petita cova que s'interna al
cingle pujant uns metres fins a una sala petita, d'on surt un altre ramal cap
enfora formant una mena de finestra al mateix cingle. Sembla que va ser refugi
dels camperols a la guerra. En tractar-se d'un lloc arrecerat i amb unes vistes
fantàstiques podem aprofitar per
recuperar forces.
Forat de la Bagassa
Tornem a la bifurcació anterior i prenem
l'opció que va baixant, a trams en fort pendent i a trams resseguint el curs
del barranc aigües amunt. Finalment el
sender ens deixa al mateix llit del riu, on hi trobem la pista que el remunta
des de l'embassament , al forn del Vidre.
Cingle al sender
Les Tossalades
Riu de la Pobla
Seguim pocs metres per la pista, fins a un
barranquet que s'obre a la dreta, entre els grans cingles rogencs de la Mola
Aufera i el morral de la Morranda. Estem al punt on el barranc Pregó, que baixa
des del Cap de la Serra, prop de Fredes, arriba al seu destí, el riu de la
Pobla.
La Morranda
Sender a la dreta en creuar el riu
Mola Aufera
Remuntem per un corriol no molt trescat, que
surt tant bon punt creuem el llit pedregós del barranc, per la dreta i puja per
l'esquerra del barranc, guanyant ràpidament alçada fins a la carena. Cal estar
atents perquè el sender està força brut i es pot fer perdedor. Dalt a la carena
sortin d'un bosquet de carrasques baixes i arribem a un camí més ample i
evident. El seguim cap a l'esquerra per anar al capdamunt de la Morranda.
Espectacular mirador del traçat del riu, que ens regala generoses panoràmiques
per tot arreu. Al davant i a Tocar ja tenim el Bellestar. Aquest lloc singular
també acull les restes d'un poblat íber.
Poblat Íber de la Morranda
Punta de la Morranda
Estrets del Bellestar
Barranc Pregó
Seguim per l'ample camí que porta a la
Morranda en direcció contrària i anem a trobar un camí més ample encara, a
tocar d'una bancals abandonats, avui pastures per als ramats, que acullen també
un vell corral. Estem a la Caeta. L'ample camí és un Assagador o camí de
bestiar, que en pocs metres ens remunta cap al poble, és el camí Enllosà, però que deixem per una
variant a l'esquerra que dona la volta al poble resseguint el seu contorn cap a
l'oest.
Corralet de la Caieta
Camí Enllosà
Safareig de la Font de la Granja o de la Teuleria
El camí transcorre per les Sorts del Bellestar i treu cap a un altre
camí encimentat que prenem cap l'esquerra, en baixada. Arribem als safareigs, "llavadors", de la
Teuleria. Tornem a remuntar la pista encimentada i prenem el primer ramal de
camí a l'esquerra. És una drecera per trobar la carretera d'accés al poble, en
creuar-la torbem l'ermita de la Trinitat, de petites dimensions.
Ermita de la Trinitat
Pou de pedra en sec
Tornem a la carretera i la seguim cap al
poble. A l'esquerra i incrustat a un marge hi veiem un antic pou de pedra en
sec. Un metres més amunt i la carretera ens deixa al carrer Major del
Bellestar. Antic poble que encara conserva un cert regust medieval, amb les
seves antigues cases de sòlides parets de pedra i grans portalades arquejades.
Al final del carrer la Parròquia del Bellestar amb el seu imponent campanar, on
sota el rellotge s'hi veu la talla d'un cavaller cistercenc del S XV.
Carrer Major
Campanar
Esglèsia del Bellestar
Rellotge de sol al carrer Major
Sortim pel carrer a tocar del campanar, en
direcció nord, per passar a tocar dels bombers i d'una pista poliesportiva. A
dreta i esquerra deixem antics corrals i masos enrunats, resseguint un vell
assagador, empedrat que comença a davallar. Al final trobem un encreuament de
camíns, i prenem el que ens queda enfront, en la mateixa direcció que portàvem.
A l'esquerra i detras d'un marge trobem una altra gran barraca rogenca de pedra
en sec. Seguim davallant per l'antic camí ramader, en aquest tram molt
descompost. Al capdavall ens trobem al fons d'un barranquet, amb una granja al
davant. Seguim el camí per l'esquerra fins a trobar una pista ampla que ve per
l'esquerra i seguim cap a la dreta. Acabem de donar la volta a la granja i
prenem cap a la dreta el següent trencall. El camí en pocs metres arriba a la
carretera.
Corrals al Bellestar
Era d'un antic mas
Mas a la sortida del Bellestar
Barraca de pedra en sec
La creuem i seguim el sender . A l'esquerra
deixem la font dels Bassiets, el camí remuntant suaument ens deixa en poca
estona a la carretera que puja cap a
Fredes. Al davant de la carretera d'entrada al Monestir, on ens espera el
cotxe.
Font dels Bassiets
Antiga fita al sender del Monestir
Salut i muntanya!!
Powered by Wikiloc
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada